Cristina Rivera Garza i Camille de Toledo

En el seu assaig Los muertos indóciles. Necroescrituras y desapropiación, la novel·lista mexicana Cristina Rivera Garza ha pensat les estratègies en què la literatura a la nostra època pot parlar de la violència institucional, de les massacres o del narcotràfic. Per la seva banda, a El haya y el abedul. Ensayo sobre la tristeza europea, el francès Camille de Toledo ha denunciat el monopoli de la memòria que es va construir a Europa en els anys seixanta i setanta i que va derivar en una autèntica indústria de la memòria. Tots dos autors advoquen per la traducció com una eina d’acostament, carregada de futur. El diàleg buscarà ponts entre la generació de W. S. Sebald o Art Spiegelman i les posteriors. Formes contemporànies de narrar la història i el seu dolor.