Relats que mouen el món
La modernitat s’ha desplegat sota la forma de grans relats que modelen el món. La postmodernitat els interpel·la i els fragmenta, fet que provoca els debats culturals que defineixen el final del segle passat. I el nou mil·lenni ens troba immersos en un paisatge, en què tot el que és sòlid no s’ha esvaït en l’aire, sinó en les ments i els cossos d’una humanitat atribolada.
Assistim a un moment en què el terme relat s’invoca amb entusiasme. La percussió mediàtica, potenciada per l’expansió de la galàxia digital, ha trobat un dels seus talismans més productius: tot és –o pot ser– susceptible de convertir-se en relat, és a dir, en històries, narracions, ficcions o contes que intenten donar sentit al món que hem creat.
Hi ha relats en tots els àmbits i per a tots els gustos. Relats que lluiten per l’hegemonia, relats del poder i els diners, relats d’un futur en què només alguns podran salvar-se, relats on la intel·ligència artificial agafarà el comandament, relats d’un col·lapse més o menys imminent alimentat per la proliferació de distopies. Però també hi ha una marea incontenible d’històries inspirades en la potència suprema de la vida, en la magnificència de l’univers que habitem, relats en els quals la consciència humana redefineix el seu lloc en el cosmos, un cop més. Relats des de les zones més desateses, des de la inalterable voluntat d’emancipació, des del profund anhel de coneixement, des de l’emoció i la sorpresa de continuar instal·lats en un gran misteri.
Es barregen escales, mides, postulats, teories, dogmes, prescripcions i paradigmes. Entre l’atzar que ningú controla i el determinisme que ho preveu tot, és la literatura, en la seva concepció més oberta, la que ens recorda la nostra condició vulnerable i, alhora, les eines (íntimes i comunes) de les quals disposem per criticar, modificar o reinventar els relats que mouen el món.
Benvinguts a la desena edició de Kosmopolis, la festa de la literatura amplificada.
Juan Insua
Director
