Blog

Dones més enllà dels tòpics

Eva Rexach

16 February 2017

La literatura femenina i el feminisme demanen pas a Kosmopolis. Nou autores parlaran en primera persona de la seva experiència com a escriptores, d’estereotips de gènere, de maternitats subversives i de lluites històriques. Un ampli ventall de Constel·lacions femenines per parlar dels canvis en els rols i en la societat.

katherine_switzer

Kathrine Switzer va ser la primera dona a córrer la Marató de Boston el 1967.

Sabíeu que Serena Williams té 23 títols de Grand Slam i quatre ors olímpics? I sabíeu que Roger Federer «només» té 18 títols i un or? Tant és: el «millor jugador de tennis de tots els temps» és el suís.

Menysprear els èxits de les esportistes no és altra cosa que seguir una tendència: menysprear (o infravalorar) els assoliments de les dones en altres àmbits. Per més que ens hi esforcem, sempre estem per darrere en sous, en càrrecs, en responsabilitats i en mèrits: segons un estudi de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, les dones cobren un 19% menys que els homes malgrat tenir una formació superior. Hi ha 772 alcaldes i 174 alcaldesses, 83 diputats i 52 diputades. En llocs directius, hi ha un 45% menys de dones i un 75% menys de catedràtiques. Parlem de Catalunya, però les dades són extrapolables a molts països del nostre entorn. I són només uns quants exemples.

Des que Mary Wollstonecraft va escriure el 1792 el tractat Vindicació dels drets de la dona, considerat el primer text que defensa els nostres drets, la lluita per la igualtat de drets, pel reconeixement de la dona en els mateixos termes que els homes, ha estat una constant en la història. I si avui, en ple 2017, en seguim parlant és perquè encara queda molt camí per recórrer. I d’això volem parlar a Kosmopolis: de feminismes contemporanis, de maneres de ser dona i mare, de dones que creen, escriuen, expressen i lluiten des de diferents perspectives.

Maternitats subversives i mares penedides

Maternidades subversivas és el títol d’una obra que la seva autora, l’activista Maria Llopis, defineix com «un llibre sobre política». A través de diverses entrevistes, Llopis parla de conceptes com la criança queer, la maternitat trans-hack-feminista, el matriactivisme, la lactància compartida o l’ecosexualitat. Maneres diferents de viure la maternitat i l’embaràs, que per a alguns seran transgressores o subversives, però que per a altres seran d’allò més normals.

Maria Llopis serà a Kosmopolis per mantenir un diàleg amb la sociòloga Orna Donath, autora d’un llibre que, des de la seva publicació, va causar un gran enrenou: Madres arrepentidas. Donath s’atrevia a parlar de mares que, malgrat estimar molt els seus fills, no dubten a afirmar que, si poguessin tornar enrere, optarien per no tenir-los. Segons Donath, la pressió social i familiar per tenir descendència impulsa moltes a dones a quedar-se embarassades sense que realment hagin pensat a voler-ho, perquè «l’instint maternal no necessàriament existeix». La maternitat s’embelleix, es magnifica, es justifica com la raó de ser de tota dona, fins al punt que la que decideix no ser mare és considerada per alguns una persona egoista i amb un futur en soledat envoltada de gats (cosa que, per exemple, no es diu mai dels homes: un home sense fills serà sempre un «solter d’or», mentre que una dona serà una «solterona»).

A la xerrada entre Maria Llopis i Orna Donath participarà també Brigitte Vasallo, que es defineix a si mateixa com una feminista, mediadora intercultural i activista de les relacions sexoafectives alternatives. Vasallo ha vinculat els seus estudis i reivindicacions al món musulmà, però també imparteix tallers sobre relacions no monògames i escriu en diversos mitjans sobre temes relacionats amb la maternitat i el gènere. El seu, doncs, serà un tercer punt de vista per enriquir el debat.

El feminisme d’una veterana i dues autores per descobrir

Llopis, Donath i Vasallo beuen de les mateixes fonts que Lynne Segal, una històrica de la lluita feminista, autora d’Is the Future Female? Troubled Thoughts on Contemporary Feminism, un llibre pioner en la matèria escrit just ara fa trenta anys. El seu últim llibre publicat, Out of Time: The Pleasures & Perils of Ageing, investiga com es tracta l’envelliment en homes i dones. «Ens hem de mantenir joves», escriu Segal, «sobretot les dones», i per això la seva xerrada porta per títol «L’escàndol d’envellir». Segal parlarà de la doble vara de mesurar l’envelliment en homes i dones, de perquè a ells se’ls «permet» envellir i mostrar els signes de l’edat i les dones, en canvi, hem d’amagar arrugues, i ocultar, de passada, la nostra història viscuda. Com escrivia Anna Barbauld (1743-1825), citada per Mary Wollstonecraft, «En l’imperi de la bellesa no hi ha punt mitjà/i la dona, sigui esclava o reina/ràpidament és menyspreada quan no adorada».

Deixant de banda la lluita feminista des de disciplines sociològiques, a Kosmopolis tindrem també escriptores que defensen el paper de la dona des de la literatura. Parlem de Kirsty Logan i Sophie Divry, dues autores que, no obstant la seva joventut, ja han guanyat diversos premis literaris i els elogis de la crítica.

Kirsty Logan, per exemple, va guanyar el Premi Lambda, dedicat a la literatura LGTB, amb The Gracekeepers, la seva novel·la de debut, que barreja la mitologia escocesa amb la ciència-ficció en una història protagonitzada per dues dones. Sophie Divry, per la seva banda, crea personatges que es defineixen a si mateixes com a «feministes» i reivindica el paper de grans escriptores (Woolf, Duras, Beauvoir) que van obrir el camí cap a una literatura lliure dels estereotips de gènere.

L’aportació de les autores catalanes

Un dels moments clau d’aquest Kosmopolis serà la presentació d’una antologia d’autores que escriuen en català. Seixanta noms, deu escriptores clàssiques imprescindibles, de Joana Raspall a Maria Mercè Marçal, Teresa Pàmies o Mercè Rodoreda, i una cinquantena d’autores vives, amb noms contemporanis (Núria Perpinyà, Isabel Clara-Simó, Llucia Ramis, Silvia Alcàntara), joves promeses (Alicia Kopf, Anna Ballbona) i poetesses (Blanca Llum Vidal, Maria Cabrera, Ester Xargay). Dues autores també reconegudes en aquest recull, Bel Olid i Marina Espasa, juntament amb l’editora i impulsora del projecte, Laura Huerga, seran les encarregades de presentar el llibre 60 dones escriptores en català, que publicarà Raig Verd amb la col·laboració del servei de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, l’oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Per completar aquest cicle dedicat a la literatura femenina, la poetessa Sílvia Bel oferirà una performance amb la participació del públic amb l’objectiu de visibilitzar els prejudicis de gènere en la literatura. Serieu capaços de distingir si un text l’ha escrit un home o una dona? Aquest serà el repte.

Etiquetes