Blog

El moment McEwan

Antonio Lozano

22 de febrer 2017

Antonio Lozano entrevista l’escriptor britànic Ian McEwan arran de la presentació del seu últim llibre Closca de nou. La xerrada tindrà lloc el 9 de març en el marc de la programació contínua de Kosmopolis.

mcewan

De la mateixa manera que al seu assaig Federer, Both Flesh and Not, David Foster Wallace dissertava sobre «els moments Federer», aquelles guspires de genialitat absoluta durant el seu joc, punts guanyats de manera tan inversemblant que convidaven a qüestionar si podien ser obra d’un simple ésser humà i que conduïen l’amant del tennis a un estat proper al nirvana, qualsevol acèrrim fan de l’escriptor es deleix pel seu «moment McEwan». Precisament no hi falta l’oferta: el segrest infantil de The child in time; l’esquarterament de L’innocent; el mefistofèlic assassinat d’El confort dels estranys; l’accident aerostàtic d’Amor perdurable (potser el guanyador d’una hipotètica enquesta popular); la nit de noces d’A la platja de Chesil; l’excursió àrtica o l’escena de les patates fregides en el vagó de tren de Solar; els sorprenents girs finals d’Expiació i Operació Caramel… Però potser mai com fins a la seva última novel·la, Closca de nou, havia provat un triple mortal sense xarxa: concedir la veu narrativa a un fetus en un thriller negre que discorre sota l’ascendent de Hamlet.

Interessat al llarg de tota la seva trajectòria per l’estudi de l’ésser humà en moments de tensió que el superen, i abonat a la millor versió del tradicional humor british, McEwan s’ha mogut amb la mateixa desimboltura en la intriga històrica que en la peça de cambra íntima i, des de la seva segona novel·la, The child in time, on ja apareixia una dona dedicada a la física, i, de moment, fins a Solar, protagonitzada per un beneit capaç de revertir el canvi climàtic, la ciència ha exercit un ascendent molt marcat sobre la seva obra.

La seva visita a Kosmopolis suposa una oportunitat excel·lent d’escoltar un dels novel·listes més lúcids i amo d’una de les proses més virtuoses de les últimes dècades, tot un clàssic viu de les lletres anglosaxones.

Etiquetes