Blog

Els límits del llibre

Maria Farràs (Equip K)

17 February 2015

Quines oportunitats ofereix l’entorn digital per expandir les històries? Per què el llibre en paper es resisteix a ser substituït per l’electrònic? Com conviuen les grans fusions editorials i les plataformes de venda internacionals amb el boom de noves editorials i llibreries locals? Tots podem ser autors? Què passa amb els drets del lector? De tot aquest nou ecosistema canviant en volem parlar en la nova edició del Bookcamp Kosmopolis.

Després del pas pels rotlles, els còdexs, els manuscrits i la invenció de la impremta, el naixement del llibre imprès, suposa per a molts el triomf de la humanitat per resoldre dos problemes: transmetre coneixement a través de l’espai i el temps, i preservar-lo. Al llarg del s. XX, un seguit d’avenços tecnològics permeten el naixement del que esdevé Internet com el coneixem avui; aquests avenços inclouen el desenvolupament del projecte Gutenberg, iniciat el 1971, un esforç global per fer accessibles els llibres i els documents en domini públic en una àmplia varietat de formats digitals, que alguns consideren el naixement de l’eBook. L’any 1995 Amazon comença a vendre llibres per Internet i el 1998 es posa a la venda el primer lector de llibres digitals. L’any 2002 Random House i Harper & Collins tot just comencen a comercialitzar versions electròniques dels seus llibres per Internet, el 2003 Henry Jenkins comença a parlar de narrativa transmèdia i el 2004 Google anuncia que digitalitzarà els fons de diverses biblioteques.

La bola de neuja avançava imparable, envoltada de diversitat d’opinions, entusiastes i apocalíptiques, que vaticinaven, entre altres coses, la fi del llibre en paper o de les biblioteques. Però la realitat sempre supera la ficció, i igual com encara no tenim cotxes voladors o patinets aerolliscadors, el llibre en paper encara no ha desaparegut, ans al contrari. Sí que podem afirmar, però, que l’entorn digital ha provocat un seguit de reaccions que posen a prova els límits del llibre.

Del paper al píxel

A la capacitat de canalitzar i preservar coneixement i de transmetre’l de l’autor al lector del llibre en paper, l’electrònic hi afegeix la possibilitat d’intercanviar informació i també la fa molt més accessible (tant per a l’autor com per al lector). Malgrat això, el llibre en paper segueix sent un objecte més resistent i amb una bateria més duradora, que pot arribar a avorrir els anomenats «natius digitals». Tot plegat fa trontollar el sector, i la societat, tal com recull el documental Out of Print:

En l’article «Del paper al píxel. La transformació digital de la forma en què s’escriuen, es publiquen i es venen els llibres tan sols acaba de començar» (2014), The Economist hi revisa l’evolució del llibre i analitza la convivència del format analògic i el digital. Segons aquest informe, aquells qui fa cinc anys pronosticaven que el mercat internacional del llibre seria aviat completament digital, s’equivocaven. Als EUA el negoci digital ha arribat al 30% de l’edició generalista i sembla que s’estanca, i a Alemanya, el primer mercat europeu, no arriba al 5%. Els grans editors encara esperen que el gruix dels seus beneficis segueixi venint del llibre imprès; de fet, la tecnologia del llibre en paper és més duradora i resistent, i molts lectors disfruten encara de l’eròtica del paper. Es tracta d’un mercat amb un creixement més lent i farcit d’incerteses: l’e-reader (el dispositiu lector) sembla que té poc futur, i la lectura digital apunta majoritàriament cap a la tauleta i la impressió sota demanda. Sembla que els editors encara no han sabut aprofitar a fons les possibilitats del llibre electrònic, l’e-book, i el big data apareix en el negoci: els editors podrien aprofitar les preferències dels clients de les llibreries en línia per configurar els seus catàlegs.

Segons Javier Celaya ja no hi ha marxa enrere, i al Bookcamp exposarà idees per fer front a aquest suposat estancament i fomentar la demanda de llibres electrònics i aparells lectors. També hi haurà un taller de Margarita Guerrero (Bookwire), sobre estratègies de distribució d’e-books, i de Pepe Verdes (Manuscritics), sobre edició basada en big data.

L’ecosistema del llibre

La transició del format en paper al digital ocupa gran part del debat sobre la transformació del món llibre, però el procés de canvi és molt més complex. A banda de l’estancament del llibre digital, la venda de llibres en paper ha baixat en picat i això preocupa molt els editors. Es parla d’una possible bombolla editorial que va esclatar en part per la caducitat d’un model de negoci centenari, per la transformació tecnològica, pel canvi d’hàbits en el consum cultural i per la crisi econòmica. El canvi de paradigma empeny a la concentració d’editorials i permet la renovació del sector amb nous segells o llibreries, a causa dels buits que deixen desatesos les grans marques. És el ressorgiment de l’editor artesà i el llibreter especialitzat i curós. Precisament, de nous models de negoci en la indústria editorial en tractarem al Bookcamp amb Carmen Ospina (Penguin Random House Grupo Editorial), que parlarà de la seva experiència i exposarà els reptes, tant a nivell internacional com local, a què s’enfronta la indústria.

Dels diversos sectors vinculats al llibre, les llibreries són les que ho tenen pitjor. El seu rival principal, Amazon, que utilitza els llibres com a porta d’entrada perquè el consumidor compri altres productes, ha espremut els editors i ha obligat els llibreters a promoure enormes descomptes. Irrompen amb força altres serveis de lectura per subscripció, o spotify dels llibres, com ho coneixen alguns, malgrat que es digui que no es pot agafar com a model el mercat de la música. Julieta Lionetti (24 symbols) impartirà un taller sobre com treure el màxim profit dels serveis de lectura per subscripció, tenint en compte els diversos models que hi ha. De fet, podria ser que part de les llibreries que han tancat no s’hagin sabut adaptar tecnològicament als nous temps; com diu Damià Gallardo (de la llibreria Laie CCCB), el repte és «atreure el client, no esperar que vingui, treballar la qualitat i la distinció». Per sort neixen moltes llibreries noves, i és que el cicle del llibre es renova: uns neixen, d’altres desapareixen, d’altres canvien o s’adapten.

Narrativa amplificada

Què passaria si un llibre no acabés a l’última pàgina? Si poguéssim estendre l’univers narratiu d’una història molt més enllà, decidir l’ordre de lectura o fins i tot quin ha de ser el següent pas d’un personatge? N’hi ha precedents en la literatura clàssica en paper, però la interactivitat i la fragmentació que afavoreix l’entorn digital permet fer un salt molt més enllà en la ficció.

La indústria editorial busca desesperada noves formes narratives per compensar el descens de la venda de llibres en paper, en part compensada per la venda de llibres electrònics i l’autopublicació. I aquestes noves formes de narrativa amplificada podrien suposar un nou mercat per a la indústria del llibre. Així, trobem que algunes de les grans editorials inverteixen en el futur digital i tenen departaments dedicats a dissenyar nous formats i productes, com ara la versió interactiva del poema de T. S. Elliot The Waste Land de Faber & Faber, que fa el poema molt més accessible amb notes i àudios; Black Crown, de Random House, una novel·la interactiva amb forma de joc multijugador, i el darrer projecte de Penguin Random House Your Fry. A digital storytelling for everyone, que convida els lectors a compartir relectures de les memòries de Stephen Fry, a partir del material que l’editorial posa a disposició del públic, en el format que es prefereixi: text, vídeo, app, videojoc… Precisament, el responsable d’aquest projecte, Nathan Hull, ens parlarà d’innovació i narratives digitals per a escriptors i editorials.

En l’article «Superllibres. la tecnologia et porta dins la història» trobem citades moltes experiències, com és el cas d’Inkle Studios, creat per dos desenvolupadors de videojocs, amb experiències com l’app Poems By Heart, per aprendre’s poemes de memòria, o la recent 80 Days en la qual hem de refer l’aventura de Phileas Fogg a partir de les nostres decisions. Jon Ingold, director creatiu de l’estudi, diu: «El joc és un mitjà jove per explicar històries i el seu repte principal és crear personatges realistes amb els quals et puguis identificar […]. Els llibres són una gran font d’inspiració, perquè són profunds i intricats; de la literatura en podem extreure personatges complexos i rics.» I és que no podem oblidar que una bona història és la base de l’experiència lectora. Termes com immersió, transportació o simulació són els que s’han utilitzat per descriure el viatge mental que comporta el món de la novel·la, i que aspiren a perfeccionar aquestes narratives expandides. Del perquè ens agraden les històries en parlarem amb José Valenzuela Ruiz, que farà una lectura des de la neurociència de l’experiència lectora i una genealogia d’aquesta experiència, amb la descripció de les característiques de cada tipus de lectura i comparant la lectura en paper i la digital.

Projectes com aquest posen de manifest el naixement d’una nova disciplina, l’escriptura interactiva, i plantegen qüestions sobre els llenguatges i els formats utilitzats per explicar històries, el procés de creació d’aquest tipus de narrativa, el rol de l’editor, el lector i l’autor, i com comercialitzar aquest tipus d’obra. Anna Giralt (docupraxi.net) impartirà un taller en el qual presentarà eines per desenvolupar aquest tipus de projectes, i en el taller de creació de llibres digitals enriquits, Ferran Adell (Universitat Oberta de Catalunya) oferirà una panoràmica dels estudis i les produccions locals més destacats, amb pautes bàsiques per a l’autoedició i la publicació de productes.

Propietat Intel·lectual

Si finalment s’ha aconseguit que el descens de les vendes de llibres en paper s’hagi estancat, com diu Jordi Carrión,  amb el temps sabrem el pes que hi va tenir la pirateria, la gran queixa dels editors espanyols (segons Cedro, el 43% dels internautes pirategen pel·lícules, però només el 15% llibres, que són sobretot bestsellers). La concepció de propietat intel·lectual al continent europeu es basa essencialment en la idea de geni, original del s. xviii. Tenint en compte com han canviat les formes de producció literària, encara és viable, aquest concepte, i el marc legal que l’envolta? I tenint en compte que hi ha cada cop més casos de creació col·lectiva, què és l’autoria? Dels reptes que les tecnologies digitals suposen per a la propietat intel·lectual i de les llacunes que existeixen en la llei en parlarà Pascual Barberán.

L’augment de les eines d’autopublicació i de les plataformes en línia ha fet que alguns autors decidissin prescindir del circuit tradicional. Alguns dels arguments esgrimits pels autors són la baixa remuneració que ofereix en concepte de drets d’autor, i el poc o nul control que permet sobre l’obra. Per als autoeditats, el repte segueix sent la distribució i la venda del llibre. En el taller «El contracte que no hauries de signar mai», Carmenchu Buganza (Aequitas Abogados Asociados) parlarà de les clàusules d’un contracte d’edició.

La repartició del diner de la venda d'un llibre.

La repartició del diner de la venda d’un llibre. Dades d’El País.

La cadena de valor del llibre ha assistit al sorgiment de nous actors i a l’adaptació o desaparició dels tradicionals. Des del moment que un llibre comença a ser escrit per un autor fins que arriba a un lector, passa per diversos agents que intervenen en el procés creatiu, publicitari, de producció i distribució, una cadena que està en entredit actualment, a causa de les múltiples iniciatives que utilitzen vies alternatives. Fiktion, un projecte que presentarà Ingo Niermann al Bookcamp, és un experiment sobre noves formes de distribució digital que explora qüestions com el copyright, la distribució, els hàbits de lectura i els processos de comunicació, una editorial d’autor que publica llibres cuidats i els ofereix gratuïtament en format digital. Després, els llibres es poden publicar de manera analògica, d’acord amb el desig i les possibilitats dels autors i de les editorials que hi puguin estar interessades. Roser Herrera (Letras Propias) explicarà les noves funcions de l’agent literari, un rol força desconegut. Fins i tot els lectors s’han anat apoderant d’espais que tradicionalment estaven destinats als editors, els crítics i els periodistes.

La quarta edició del Bookcamp Kosmopolis es proposa mapar aquest ecosistema en transformació. Inclou una programació de conferències, tallers i taules rodones que volen engegar un debat al voltant d’aquest nou panorama que tenim l’apassionant tasca d’explorar, i que publicarem properament. I mentre esperem que arribin els dies 19, 20 i 21 de març, per anar preparant el debat, en les pròximes setmanes publicarem, en el blog LAB, posts que contextualitzen cadascuna de les línies proposades per analitzar els límits del llibre.