Kosmopolis, un festival sempre d’actualitat

Tal dia com avui, fa un any, inauguràvem la vuitena edició de Kosmopolis. La festa de la literatura amplificada, i ho fèiem amb un programa en què es retia homenatge a una de les grans obres de la literatura universal: Alícia al País de les Meravelles, amb motiu dels 150 anys de la seva publicació. Era una de les celebracions que no podíem passar per alt i que es va concretar en un seguit de projeccions i xerrades i en una sessió especial del Gran Slam en la qual tots els participants es van inspirar en l’obra més coneguda de Lewis Carroll, que mai ha perdut la seva vigència.

Aquest homenatge era un dels temes d’actualitat del moment, com ara ho és una de les xerrades que va atraure més públic, la protagonitzada per Taiye Selasi i Xavier Aldekoa sota el títol La condició aprofolita. Selasi, escriptora d’origen ghanès i nigerià, va parlar de la creativitat africana, dels nous moviments artístics i de la diversitat cultural del continent. I són aquests temes els que vertebren la nova exposició del CCCB, Making Africa, que inaugurem el 22 de març i en la qual el propi Aldekoa participarà en un debat sobre els nous corresponsals el 25 d’abril. Un tema, doncs, que torna a la primera línia.

Un festival com Kosmopolis té la voluntat de tractar temes universals però buscant sempre la contemporanietat. Per això sovint hi ha debats que escapen al propi moment i als quals s’hi pot tornar per a la reflexió. L’exemple d’Àfrica n’és un, però també podríem afegir el diàleg que van mantenir Jon Lee Anderson i Martín Caparrós i que duia per títol Les guerres i la fam. Un any després, poques coses de les que expliquen aquests dos experts reporters han canviat; fins i tot ens atreviríem a dir que han empitjorat, especialment en la frontera entre Grècia i Macedònia.

En certa manera, aquest debat podria tenir el seu contrapunt en un altre, que van protagonitzar Juan Francisco Ferré i William T. Vollmann i on es va parlar sobretot de l’obra literària de l’autor nord-americà. Poc conegut a casa nostra, és un dels escriptors més reputats dels Estats Units i un veritable gegant de la literatura, capaç d’escriure un llibre de 3.000 pàgines sobre la violència (Raising up and raising down) o un esfereïdor retrat de la pobresa al món (Los pobres), un llibre que pot canviar la vida dels seus lectors. Sens dubte, el discurs de Vollmann segueix encara de plena actualitat, i per això val la pena tornar a veure la seva intervenció a K15.

Parlàvem abans de Grècia, i és inevitable aleshores citar l’obra de Vinicio Capossela, un italià d’ànima mediterrània, que a Kosmopolis va llegir fragments del seu últim llibre, Tefteri. El libro de las cuentas pendientes, on explicava històries que havia escoltat en el seu viatge per la Grècia de la crisi. Històries que es poden rellegir ara, quan aquella Grècia que semblava a punt de salvar-se torna a les primeres pàgines per fets novament tràgics.

I si parlem d’actualitat, podem tornar a recuperar un altre debat de Kosmopolis 2015, el que van protagonitzar Pep Prieto, Enric Ros i els dos membres de Serielizados (Victor Sala i Betu Martínez) al voltant de la representació de la democràcia en les sèries de televisió. Si El ala oeste de la Casa Blanca i House of Cards representen la política nord-americana, Borgen és el contrapunt europeu, i totes mostren dues maneres de fer política i d’entendre la política que no tenen la seva corresponent versió a Espanya. I és que, com va dir un dels participants, “Quan aquí volem parlar de l’actualitat, fem un programa d’humor com Polònia, no una sèrie com House of Cards”.

Cal, doncs, tornar a Kosmopolis per recuperar reflexions i idees que avui són més vives que mai. Això és només un recull del que va passar en la darrera edició, però si us capbusseu en el canal a Vimeo del festival hi trobareu, segur, una xerrada que us servirà per entendre una mica millor el present.