Blog

Les constel·lacions femenines a K17

Eva Rexach

30 de juny 2017

Mares subversives, mares penedides, mares reivindicatives i mares lliures. Dones que celebren la seva vellesa, que escriuen des de l’experiència i la imaginació. A Kosmopolis vam dedicar part de la programació a les Constel·lacions femenines.

Pot una dona que és mare no ser qualificada com a tal? Aquesta afirmació, que sembla una paradoxa, és el que va proposar Brigitte Vasallo en el debat que va mantenir a K17 sobre maternitats subversives amb la sociòloga Orna Donath i l’activista i escriptora María Llopis. L’afirmació parteix de la idea que la maternitat és un assumpte privat i, per tant, una dona no té perquè canviar de categoria social només pel fet de tenir un fill. I és que més d’una vegada, les dones s’han vist condicionades per aquesta situació íntima: quan una és mare ja no és una altra cosa, és una “mare”, amb totes les conseqüències que això comporta.

El debat entre aquestes tres dones, moderat per l’escriptora Bel Olid, va ser el més encès de la passada edició, potser perquè va tocat temes que, encara, són tabús o sobre els quals sempre hi ha polèmica: el dret de la dona a ser mare o no, el model de criança, la maternitat com a decisió o com a renúncia… Temes que impliquen canvis en la societat i en la mentalitat i que volíem tractar a Kosmopolis com a part del tema central del festival d’enguany: el canvi.

Les dones, en general, estan poc representades en l’àmbit públic, i el sector literari no és una excepció. Per això, a Kosmopolis volíem reivindicar el paper de les dones escriptores i per aquest motiu, Marina Espasa, directora de l’Oficina UNESCO de Barcelona Ciutat de la Literatura, l’escriptora Bel Olid i l’editora Laura Huerga van crear per a la festa una programació especial que, sota el títol “Constel·lacions femenines”, tenia per objectiu visibilitzar noves autores i parlar de la literatura en femení.

Dues d’elles van ser la francesa Sophie Divry, autora de Signatura 400 i Cuando el diabló salió del baño, i una de les Noves Veus d’Europa; i l’escocesa Kirsty Logan, sense obra traduïda però amb diversos premis a la butxaca. Ambdues escriptores van parlar de les seves històries, de la precarietat a l’hora d’escriure o del seu mètode de treball. Dues autores a qui caldrà seguir la pista.

L’altra gran protagonista de K17 va ser una veterana del feminisme, Lynne Segal, una històrica de la lluita per la identitat de gènere. Segal va titular la seva xerrada “L’escàndol d’envellir”, i va parlar de com les dones viuen sotmeses a l’obligació de mantenir-se sempre joves: “La gent fuig de la paraula “vell”. Per què no celebrar la vellesa en comptes d’abraçar la gerontofòbia?”. L’autora australiana també va parlar de les diferències en l’envelliment entre homes i dones: a les dones ens preocupa no mantenir-nos joves, mentre que als homes els preocupa perdre el seu atractiu sexual davant dones més joves. Tanmateix, segons Segal, quan les dones assumeixen la seva vellesa, la viuen amb més llibertat que els seus companys masculins.

La de Segal va ser una xerrada reivindicativa, amb tocs d’humor, que, en el fons, parlava també del futur: d’un futur on les dones no hagin d’amagar la seva edat i on la vellesa sigui un símbol d’experiència i de trajectòria vital.

Existeix la literatura femenina o existeix simplement la literatura? Té sentit seguir parlant d’un “col·lectiu” quan ens referim a més de la meitat de la població? Seríeu capaços d’endevinar si un text l’ha escrit un home o una dona? Sílvia Bel va voler respondre aquestes preguntes amb una proposta interactiva: la lectura de textos i el debat amb el públic, per veure quins arguments feien servir els oients per decidir qui havia escrit el text. “Llegim els textos des de la nostra experiència, que és on es dirigeix la literatura”, va dir Bel. Per això hi havia homes que s’identificaven amb textos escrits per dones i dones que s’identificaven amb textos escrits per homes. Un experiment divertit i sorprenent que, segur, va servir per trencar més d’un tòpic.Us atreviu a provar-ho? Aquí teniu el vídeo:

Les constel·lacions femenines van tenir també representació en el recull “60 women writers in Catalan”,  publicat per Raig Verd editorial, en col·laboració amb Barcelona Ciutat de la Literatura i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Bona part de les autores citades van ser presents en aquesta trobada, que va servir per fer visibles noms de diverses generacions que escriuen en català i que, a més, són dones.

I també de dones es va parlar al Bookcamp, en una taula rodona sobre dones editores on es va discutir si hi ha una sensibilitat diferent a l’hora de publicar o si el fet de triar un llibre o altre té a veure o no amb el fet que l’autor sigui una dona. I és que diverses preguntes sobrevolaven el debat: si les dones són les grans lectores del món del llibre, per què no acostumen a ocupar els càrrecs directius? Per què la majoria de llibres editats són d’autors masculins?

Etiquetes