Blog

Les partícules que mouen el món

Eva Rexach

14 de març 2019

En aquesta edició de Kosmopolis 19 parlarem de física quàntica i de totes les implicacions culturals, polítiques i ètiques que aquesta ciència comporta. Per anar-nos preparant, us proposem un fil històric des del naixement de la mecànica quàntica fins a la presència d’aquesta a diferents àmbits de la nostra vida quotidiana. I un recordatori de totes les activitats on podreu gaudir de El relat quàntic.

Silueta al Gran Colisionador d’Adrons | CC BY-ND Har Gobind Singh Khalsa Seguir

Silueta al Gran Colisionador d’Adrons | CC BY-ND Har Gobind Singh Khalsa Seguir

L’esquelet d’un edifici amb una cúpula sense vidre és tot el que queda de la Hiroshima destruïda per la bomba atòmica. Una passeja pels camins que envolten l’A-Dome, mira a través de les seves finestres buides, dels forats a les parets, i a l’altra banda no hi ha res: només el cel blau i el buit. Més enllà de l’espai memorial, els gratacels formen avui una ciutat moderna, no gaire diferent de la resta de ciutats japoneses. Però allà queda el testimoni i les grues de paper recorden cada any el que la humanitat va patir el 6 d’agost de 1945.

La bomba atòmica, que va posar fi a una guerra i en va començar una altra, no hauria estat possible sense la mecànica quàntica. I la mecànica quàntica va ser un abans i un després en el món de la física, perquè va permetre veure el que mai abans s’havia vist: la partícula fonamental de què està feta la matèria.

En rigor, l’era quàntica havia començat el 1900, quan el físic i matemàtic alemany Max Planck va formular la primera teoria quàntica, segons la qual algunes magnituds, com l’energia, no poden estar basades en valors arbitraris, sinó en unitats anomenades «quàntums». Fins i tot la llum, que sembla un feix continu, està formada per aquests quàntums, partícules fonamentals anomenades «fotons». Aquest descobriment va ser un abans i un després en el món de la física, però va ser l’esclat de la bomba atòmica Little Boy a Hiroshima i de la Fat Man a Nagasaki, tres dies després, el 9 d’agost de 1945, el que va posar damunt la taula fins on podien arribar els avenços científics, fins on arribava el poder d’una partícula minúscula.

Les dues bombes atòmiques es van desenvolupar en un projecte de recerca liderat pels Estats Units amb la complicitat i ajuda del Regne Unit i el Canadà. El projecte Manhattan, que es va mantenir actiu entre el 1939 i el 1946, tenia com a líder el físic nuclear Robert Oppenheimer, i entre els experts que hi col·laboraven hi havia el físic danès Niels Bohr, que, el 1913, havia exposat la idea que l’àtom és com un sistema solar amb un nucli al centre i un núvol d’electrons al seu voltant. El 1941, Bohr va rebre a Copenhaguen la visita de Werner Heisenberg, antic alumne seu i aleshores a càrrec d’un projecte per desenvolupar la bomba atòmica per a Hitler. Posant en risc la seva vida, Heisenberg va explicar a Bohr el projecte alemany amb l’objectiu d’intentar aturar-lo. Heisenberg i altres membres del seu equip van ser aleshores retinguts sota l’operació Alsos, un acte de contraespionatge per impedir la fabricació de la bomba per part dels nazis. I Hitler no va tenir mai la seva arma nuclear.

La mecànica quàntica i els projectes secrets per fabricar bombes atòmiques seran un dels temes de la propera edició de Kosmopolis. K19 intentarà explicar, des de la literatura i la ciència, com la física quàntica influeix en la nostra concepció de la realitat.

A K19 assistirem a una lectura dramatitzada de Copenhaguen, una obra de teatre de Michael Frayn, escrita i estrenada el 1998, que narra la trobada entre Bohr i Heisenberg que possiblement va canviar el curs de la història. I també veurem That’s the story!, un documental de José Ignacio Latorre, catedràtic de física teòrica de la UB i Maite Soto, professora de comunicació audiovisual i publicitat de la UAB, que explica la història del projecte Manhattan amb el testimoni de l’únic participant viu, el físic Roy J. Glauber i imatges inèdites, desclassificades poc abans del 2015.

Werner Heisenberg i Niels Bohr, 1934 | Wikipedia | Domini públic

Werner Heisenberg i Niels Bohr, 1934 | Wikipedia | Domini públic

Un nou començament

D’aquesta història, en sap molt el divulgador científic Philip Ball, autor de l’assaig Al servicio del Reich. La física en tiempos de Hitler i de Cuántica: qué significa la teoría de la ciencia más extraña. Ball dialogarà amb José Ignacio Latorre sobre aquesta carrera per l’arma nuclear, però també parlarà de la que pot ser la propera revolució tecnològica: l’ordinador quàntic. Si el descobriment de la fisió nuclear va ser un abans i un després en l’equilibri mundial, el desenvolupament de l’anomenada biomimètica quàntica pot significar un altre punt i a part: el passat mes d’octubre, un ordinador quàntic va ser capaç de crear un sistema que pot aprendre, memoritzar, interactuar i copiar-se a si mateix, mutar i morir. És a dir, de manera virtual s’han pogut crear els fonaments de la vida artificial. Fins on ens durà aquest descobriment? Serà l’inici d’una nova era quàntica?

Per arrodonir aquesta programació científica comptarem també amb la presència de Lisa Randall, experta en física de partícules i cosmologia i una de les divulgadores més destacades del moment. I serà un acte de justícia que sigui ella, una dona científica, un dels referents en física quàntica de la desena edició de Kosmopolis, perquè en temps de Planck, Bohr, Heisenberg i Glauber, aquesta ciència era cosa d’homes.

Però Kosmopolis és un festival de literatura amplificada, així que, a més del vessant més científic, també hi haurà lloc per a la narrativa i les sèries de la mà de vells coneguts de la festa: Sònia Fernández Vidal, que ja va participar a K13, i Víctor Sala, un dels components de Serielizados, que ens van acompanyar a K15 i K17. Ells dos, juntament amb el filòsof i crític Joan Burdeus, debatran sobre sèries i física quàntica, sobre la fascinació dels guionistes per la física i explicaran per què, per exemple, l’alter ego de Walter White es diu, precisament, Heisenberg.

Ciència i literatura es troben de nou a Kosmopolis per seguir defensant la idea d’una tercera cultura, on aquestes dues disciplines no siguin antagonistes, sinó protagonistes de la mateixa història.

Etiquetes