Blog

Pensar en vinyetes

Jorge Carrión

26 January 2017

En aquest canvi de segle s’han normalitzat la producció i la lectura de novel·les gràfiques, és a dir, de llibres que fan servir la il·lustració i el còmic per explicar històries amb l’ambició i la llargària d’una novel·la. Històries tant de ficció com autobiogràfiques o periodístiques. O fins i tot històries no necessàriament narratives, sinó assagístiques. Pensar en imatges, pensar en vinyetes, pensar visualment: l’ésser humà ho ha fet sempre, però ara la comunitat creativa i la indústria editorial coincideixen en la importància de desenvolupar el potencial d’aquests llenguatges mestissos.

zeina_abirached

Je me souviens – Beyrouth (2008), Zeina Abirached.

A K17 reunim quatre dels màxims exponents internacionals de la novel·la gràfica, que han treballat particularment en les relacions entre el documental i la ficció, mitjançant arquitectures narratives complexes, amb la voluntat de pensar seriosament i amb una gran imaginació visual. En les seves dues obres més conegudes, Metralla i La propiedad. La israeliana Rutu Modan parteix de situacions reals de signe molt diferent: mentre que a la primera aborda el conflicte palestinoisraelià, a la segona reconstrueix una història sentimental a partir d’actors i actrius reals, que encarnen els personatges que prèviament ella ha imaginat, a fi que els pugui dibuixar. Per la seva banda, la libanesa Zeina Abirached, amb una poètica que aborda sempre els llaços entre Europa i l’Orient Mitjà, elabora a la seva novel·la gràfica més important, El piano oriental, les aventures del seu besavi, que va inventar un piano capaç d’interpretar tant partitures orientals com occidentals.

En el seu últim títol, La casa, l’espanyol Paco Roca també ficciona un parent seu (el seu pare); mentre que en la seva obra anterior, Los surcos del azar, va idear un sofisticat artefacte narratiu per explicar la tragicòmica epopeia de la Novena, la companyia de soldats republicans que va alliberar París. I, finalment, a la seva obra en procés Manifiesto incierto, el francès Frédéric Pajak està hibridant assaig cultural i autobiografia, text i dibuix, per trobar en autors com Cesare Pavese o Walter Benjamin fars que il·luminin el nostre món. Els uneix l’interès per la memòria i per l’extint segle XX. L’art gràfic al seu màxim nivell. I el reconeixement internacional. Ara només ens queda escoltar-los.

Etiquetes