Blog

Transicions del capitalisme

Equip K

06 juny 2019

La literatura postcapitalista conforma un corpus heterogeni que va de l’acceleracionisme i la singularitat als riscos que suposa una humanitat augmentada sense coneixement ni control de les tecnologies que dominen el món. Aquestes són algunes de les xerrades relacionades amb les transicions del capitalisme que vam presentar a K19.

Richard Sennett i Carles Muro. Narratives de l’homo faber

VO anglès (Veure VO amb traducció al català)

La conversa se centra especialment en la trilogia de l’homo faber del sociòleg Richard Sennett, formada per les obres El artesano (2009), Juntos (2012) i Construir y habitar (2018), una trilogia que reflexiona sobre la història de l’artesanat, la cooperació i el disseny de les ciutats.

 

Paul Mason. L’estrella vermella i el planeta verd

VO anglès (Veure VO amb traducció al català)

Si observessin l’actual situació econòmica, els marcians anihilarien la humanitat? Mason es decanta per imaginar la salvació dels terrícoles, perquè entre els moviments del mercat neoliberal comencen a sorgir intercanvis no mercantils, fruit de la nova economia col·laborativa.

 

Helen Hester i Nick Srnicek. Després del treball: què ens queda?

VO anglès (Veure VO amb traducció al català)

Partint del marxisme postautonomista i de la segona onada del feminisme materialista, Helen Hester i Nick Srnicek plantegen aquest debat per rebutjar la naturalització del treball reproductiu i mirar de generar una política feminista més eficaç en l’era de la fi del treball.

 

Agustín Fernández Mallo, Amelia Gamoneda i Gustavo Schwartz. Metàfora: el vell i nou relat que crea el món

VO castellà

De la mateixa manera que les metàfores han estat rellevants per a la construcció dels sistemes socials i comunicatius, o fins i tot de l’antropologia, també han ajudat a crear el pensament i el llenguatge científic. Explorem els mecanismes metafòrics i analògics que han ajudat a edificar les diferents maneres d’interpretar i veure el món.

 

Vicenç Villatoro i Sam Abrams. La lògica del lloc

VO català

La ficció –i la no-ficció!– literària s’encarna gairebé sempre en un lloc físic, real o imaginari. La literatura s’escriu des d’algun lloc. I el relat literari s’arrela o inventa un lloc per a la seva acció. Són importants aquest lloc des d’on s’escriu i aquest lloc on passa el que s’escriu? Té sentit en el segle XXI parlar de tradicions locals?

Etiquetes