Vols saber quins autors participaran a K15?

David Grossman

Considerat un dels escriptors més rellevants de la literatura israeliana contemporània i pacifista compromès, la seva trajectòria ha estat reconeguda amb alguns dels premis internacionals més importants.

Nascut a Jerusalem el 1954, David Grossman és autor de nou novel·les aclamades internacionalment, tres obres de no ficció i una col·lecció de contes, així com una sèrie de llibres per a nens, una òpera infantil i una obra de teatre. Entre la seva bibliografia, destaquen les novel·les Llévame contigo (Debolsillo, 2010), Tú serás mi cuchillo (Debolsillo, 2010), Libro de la gramàtica interna (Debolsillo, 2012) i Tota una vida (Edicions 62, 2013) i l’assaig Escriure en la foscor (Edicions 62, 2010). El seu treball ha aparegut a The New Yorker i ha estat traduït a més de trenta idiomes.

Grossman ha rebut nombrosos premis literaris internacionals, com l’Eliette Von Karajan, The Marsh Award for Children’s Literature in Translation, el Buxtehuder Bulle, el Sapir, el Brenner, l’Ischia – Premi Internacional de Periodisme, l’EMET, el Geschwister Scholl, l’Albatross de la Fundació Günter Grass i el Medicis. Ha estat distingit com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres i el 2013 va rebre el Prix du Meilleur Roman d’Editions Points amb Une femme fuyant l’annonce i el premi a la millor trajectòria professional de la Fundació Calcari.

El seu vessant pacifista ocupa una part molt important tant en la seva vida com en la seva obra. En aquest àmbit, el 2006 va guanyar el Premio per la Pace e l’Azione Umanitaria, el 2007 va ser reconegut amb l’Onorificenza della Stella Solidarita Italiana i el 2010 li va ser atorgat el Premi de la Pau de l’Associació de Llibreters Alemanys.

Rachel Kushner

L’última revelació de la literatura nord-americana i l’única escriptora que ha estat finalista del National Book Award (EUA) amb les seves dues primeres novel·les.

Rachel Kushner va néixer a Oregon el 1968. Los lanzallamas (Galaxia Gutenberg, 2014) és la seva segona novel·la i ha estat finalista del National Book Award 2013, el guardó literari més important dels Estats Units. Considerat el llibre més popular entre els crítics del Time, Los lanzallamas ha conquistat totes les llistes dels millors llibres del 2013, incloent-hi les del New York Times, BBC, Time, The Guardian i The New Yorker. El New York Magazine el va considerar el llibre número 1 del 2013. La novel·la debut de Kushner, Télex desde Cuba (Libros del Asteroide, 2011), també va ser finalista del National Book Award l’any 2008, del Dayton Literary Peace Prize, i va guanyar el California Book Award i el New York Times Notable Book.

La seva narrativa i els seus assajos han estat publicats a The New York Times, The Guardian, Financial Times, The Paris Review i Artforum. És beneficiària del Guggenheim Fellowship de l’any 2013.

Cristina Rivera Garza

Una de les veus més rellevants de la literatura mexicana contemporània. Novel·lista, poeta, contista, professora d’escriptura, és l’única autora que ha estat reconeguda en dues ocasions amb el Premi Internacional Sor Juana Inés de la Cruz.

Cristina Rivera Garza, nascuda a Matamoros, Mèxic, el 1964, és fronterera i errant alhora. Escriptora i lectora, sobretot. Actualment, és professora d’Escriptura creativa a la Universitat de Califòrnia, San Diego. Entre les seves novel·les cal distingir Nadie me verá llorar i La muerte me da –totes dues guanyadores del Premi Internacional Sor Juana el 2011 i el 2009, respectivament. Els seus llibres han estat traduïts, entre d’altres, a l’anglès, francès, italià, portuguès i coreà. Recentment va guanyar el Premi Internacional Roger Caillois (França, 2013), i la Universitat de Houston li va atorgar un doctorat honoris causa. És membre del Sistema Nacional de Creadors d’Art.

Camille de Toledo

Un dels assagistes joves més suggeridors d’Europa i fundador de la Societat Europea d’Autors.

Camille de Toledo, nascut a Lió el 1976, va estudiar història, ciències polítiques, dret i literatura a París, va seguir la seva formació a la London School of Economics i es va traslladar a Nova York per estudiar-hi cinema i fotografia. En tornar a França, va fundar la revista Don Quichotte, en què va fer de fotògraf i d’editor.

Entre els seus llibres cal destacar: El haya y el abedul. Ensayo sobre la tristeza europea (Península, 2010); Vies pøtentielles (Editions du Seuil, 2011); En época de monstruos y catástrofes (Alpha Decay, 2012); L’Inquiétude d’être au monde (Verdier, 2012), i Oublier, trahir, puis disparaître (Editions du Seuil, 2014). Actualment col·labora amb regularitat per a la revista de filosofia, art i literatura Pylône. El 2008 va fundar la Societat Europea d’Autors per promoure una cultura de totes les traduccions, amb projectes com Finnegan’s List i Secession.

Taiye Selasi

Creadora del concepte afropolitisme i escollida per la revista literària Granta per formar part del volum amb els millors relats curts nord-americans del 2013, és una de les últimes incorporacions a la cartera d’escriptors de l’Agència Wylie.

Nascuda a Londres el 1979 i criada a Massachusetts, de pares ghanesos i nigerians, Taiye Selasi és escriptora, fotògrafa i cineasta. Llicenciada en Estudis americans per la Universitat de Yale, va obtenir un màster en Relacions internacionals per la Universitat d’Oxford.

El 2005 va publicar l’assaig seminal Bye-Bye, Babar (Or: What is an Afropolitan?) (LIP Magazine, 2005), que oferia una visió alternativa de la identitat africana per a les generacions transnacionals. El 2011 va debutar en la ficció amb el relat breu The Sex Lives of African Girls (Granta, 2011), seleccionada per a la publicació Best American Short Stories 2012 (Mariner Books, 2012). L’any 2013 va publicar la seva primera novel·la, Ghana Must Go (Penguin Press, 2013), que va formar part de la llista de bestsellers de The New York Times i de la dels deu millors llibres de l’any de The Wall Street Journal i The Economist.

Amb el director Teddy Goitom, de Stocktown Films, Selasi és productora executiva d’AFRIPEDIA, un documental de sis parts sobre els creatius africans. Amb els productors Fernando Meirelles i Hank Levine, està desenvolupant EXODUS, un documental sobre la migració global.

Carles Torner

Poeta, novel·lista i assagista, guanyador del Premi de la Crítica de poesia catalana, és l’actual director executiu del PEN internacional.

Nascut a Barcelona el 1963, Carles Torner, doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de París VIII, és poeta, novel·lista i assagista. La seva activitat literària abasta la poesia, l’assaig i la narrativa. Entre els llibres de poesia publicats destaquen A la ciutat blanca (1984), premi Amadeu Oller 1984; Els límits de la sal (1985), premi Carles Riba 1984; L’àngel del saqueig (1990); Viure després (1998), premi de la Crítica de poesia catalana, i La núvia de Europa (2008). És autor de la novel·la L’estrangera (1997), dels assaigs El principi acollida. Sobre el diàleg intercultural (1995), La victòria pòstuma de Hitler (1995), Catalunya no governamental. Aportacions de cinc ONG catalanes a la governació (2001), Shoah, una pedagogia de la memòria (2002) i del recull de cartes a dones activistes d’arreu del món L’arca de Babel (2005). També ha publicat centenars d’articles en diaris i revistes com Avui, La Vanguardia, El País, Serra d’Or, El Ciervo, Foc Nou o Quimera.

Actual director executiu del PEN Internacional, ha estat secretari del PEN Català, membre del Board del PEN internacional i president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, des d’on va concebre i va impulsar la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Va ser responsable de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull entre el 2004 i el 2010 i actualment és professor de la Facultat de Comunicació de Blanquerna (URL).

William T. Vollmann

Escriptor inclassificable considerat per David Foster Wallace una de les veus més singulars de la seva generació, l’any 2005 va guanyar el National Book Award (EUA) amb la novel·la Europa Central.

William T. Vollmann va néixer a Los Angeles el 1959. Entre la seva extensa bibliografia, destaquen les novel·les Historias del mariposa (Muchnik, 1995), The Royal Family (Penguin Books, 2001) i Europa Central (Mondadori, 2007); les cinc entregues publicades de la sèrie Seven Dreams (Penguin Books) sobre l’enfrontament entre els indis natius americans i els colonitzadors europeus; les col·leccions de relats Trece relatos y trece epitafios (El Aleph, 1996) i Historias del Arcoíris (Pálido Fuego, 2013); una crítica a la violència en set volums, Rising Up and Rising Down (McSweeney’s Books, 2003) i l’assaig Los pobres (Debate, 2011).

L’any 2005 va guanyar el National Book Award, el guardó literari més important dels Estats Units. També li han estat concedits el PEN Center USA West Award for Fiction, el Shiva Naipaul Memorial Prize i el Whiting Writers’ Award. La seva obra periodística i de ficció ha estat publicada a The New Yorker, Esquire, Spin i Granta.