Carles Torner

Nascut a Barcelona el 1963, Carles Torner, doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de París VIII, és poeta, novel·lista i assagista. La seva activitat literària abasta la poesia, l’assaig i la narrativa. Entre els llibres de poesia publicats destaquen A la ciutat blanca (1984), premi Amadeu Oller 1984; Els límits de la sal (1985), premi Carles Riba 1984; L’àngel del saqueig (1990); Viure després (1998), premi de la Crítica de poesia catalana, i La núvia de Europa (2008). És autor de la novel·la L’estrangera (1997), dels assaigs El principi acollida. Sobre el diàleg intercultural (1995), La victòria pòstuma de Hitler (1995), Catalunya no governamental. Aportacions de cinc ONG catalanes a la governació (2001), Shoah, una pedagogia de la memòria (2002) i del recull de cartes a dones activistes d’arreu del món L’arca de Babel (2005). També ha publicat centenars d’articles en diaris i revistes com Avui, La Vanguardia, El País, Serra d’Or, El Ciervo, Foc Nou o Quimera.

Actual director executiu del PEN Internacional, ha estat secretari del PEN Català, membre del Board del PEN internacional i president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, des d’on va concebre i va impulsar la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Va ser responsable de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull entre el 2004 i el 2010 i actualment és professor de la Facultat de Comunicació de Blanquerna (URL).