Neix Sebaldiana

[Traduït per SEBALDIANA] 

La sobtada mort de l’escriptor W. G. Sebald el desembre de 2001 va sorprendre el panorama literari internacional. Reunia en la seva figura els grans temes del segle XXI. La vocació europeista, la consciència metaviatgera, l’esperit de lluita anti moral, les seqüeles de la guerra, la figura de l’autor, l’erudició, la barreja de registres i gèneres, la història i la memòria personal, i la devoció per l’arxiu el feien totalment pertinent.

El seu actiu era una obra melancòlica i només d’aparença decimonònica, que li permetia dialogar amb el més destacat del cànon literari occidental, de Stendhal a Borges, passant per Proust, Walser, Conrad, James o Nabokov. A més, l’ús de la imatge i la potència dels seus temes aviat vàren sintonitzar amb l’art contemporani. Desde aleshores, i sobretot gràcies a la canonització que va produir la seva prematura desaparició, una quantitat important d’escriptors, crítics, artistes i pensadors han recorregut les pàgines i els arguments sebaldians, generant tot un corpus paral·lel de textos i d’obres que han fet créixer la «Galaxia Sebald».

Ulleres de W. G. Sebald (Deutsches Literaturarchiv Marbach)

Sebaldiana és, a la seva manera, una contribució a aquest diàleg operant com a blog de l’exposició Les variacions Sebald. L’objectiu és, justament, estendre un pont entre les obres presentades a la mostra -més properes a l’assaig visual i les pràctiques d’art contemporani- i la naturalesa literària i els dispositius narratius de l’autor de Austerlitz i Los anillos de Saturno. Es tracta d’un arxiu en marxa, compost per un cos d’articles signats per especialistes i autors tant del panorama hispanoamericà com d’ Europa i els Estats Units, la feina dels quals es relaciona estretament amb les propostes de W. G. Sebald.

Com en la col·lecció d’ulls que són les imprescindibles pàgines de Sin contar, signades per Sebald juntament amb Jan Peter Tripp, Sebaldiana és la reunió de mirades dissímils però igualment vinculades amb la poètica i els interessos de l’escriptor germànic. Com l’obra de Sebald, aquest magazine és un conjunt heterogeni de textos que -més que a la vinculació a un gènere o a la simple glossa d’arguments crítics- aspiren a l’encreuament de diferents registres i procedències: textos de creació o espais per la literatura comparada, assaigs sobre la recepció acadèmica de l’obra sebaldiana o converses amb artistes o autors vinculats amb el fenòmen Sebald, anecdotaris sobre el treball amb la seva obra o, simplement, peces derivades de les tècniques que Sebald va fer seves, personals, recorreran les pàgines d’aquest blog al llarg dels quatre mesos que Les variacions Sebald romandrà oberta al públic. De la mà d’aquest corpus literari, Sebaldiana posarà de manifest la seva naturalesa de blog, intercalant continguts miscel·lanis que manifestin les incidències de l’exposició i els camins en què anirà derivant.

«Mein Medium ist die Prosa, nicht der Roman» («El meu mitjà és la prosa, no la novel·la»), diu Sebald a una entrevista a Sigrid Löffler. Això, de forma modesta però igualment aspiracional, és Sebaldiana.