En aquest canvi de segle s’han normalitzat la producció i la lectura de novel·les gràfiques, és a dir, de llibres que fan servir la il·lustració i el còmic per explicar històries amb l’ambició i la llargària d’una novel·la. Històries tant de ficció com autobiogràfiques o periodístiques. O fins i tot històries no necessàriament narratives, sinó assagístiques. Pensar en imatges, pensar en vinyetes, pensar visualment: l’ésser humà ho ha fet sempre, però ara la comunitat creativa i la indústria editorial coincideixen en la importància de desenvolupar el potencial d’aquests llenguatges mestissos.