Nascut a Barcelona, Miquel de Palol va passar la infància i primera joventut a Valladolid i, en tornar a Barcelona, va estudiar Arquitectura, alhora que iniciava la seva trajectòria literària com a poeta. El 1982 va obtenir el premi Carles Riba de poesia amb El porxo de les mirades, guardó al qual es va sumar el premi Crítica Serra d’Or (1984) pel mateix llibre. Ha publicat una vintena de títols de poesia, però ben aviat es va decantar cap a la narrativa, on ha construït una obra monumental d’una gran potència intel·lectual.

La seva primera novel·la, El jardí dels set crepuscles (1989), va esdevenir un autèntic fenomen literari: amb les seves més de mil pàgines, va aconseguir gairebé tots els grans premis del moment (Crexells, Crítica Serra d’Or, Nacional de la Crítica, Nacional de Literatura de la Generalitat i Ojo Crítico) i va situar Palol com una de les veus més potents i arriscades de la narrativa catalana contemporània.

Des d’aleshores, Palol ha anat consolidant un univers literari propi, entre el relat fantàstic i llegendari i l’especulació filosòfica, sempre amb una gran ambició estilística i conceptual. Entre les seves novel·les destaquen Igur Neblí (premi Ciutat de Barcelona, 1994), El legislador (premi Josep Pla, 1997), Contes per vells adolescents (premi Víctor Català, 1997), El quincorn (premi Sant Jordi, 1998), Bootes (2023) o Abans que encara (2025).

La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’alemany, l’holandès, l’italià, el francès i l’anglès, i continua sent reconeguda com una de les més innovadores i complexes de la literatura catalana contemporània.