La mostra inclou un tast d’aquest nou món que mou els relats, on es podrà experimentar i tocar una selecció de materials que exploren els nous territoris narratius. Hi trobareu una tria d’experiències VR, narracions interactives, intel·ligències artificials que experimenten amb la literatura, un repertori d’audiollibres, manuals d’ecoedició i còmics que parlen de ciència, entre d’altres.
El llibre de paper ha estat, tradicionalment, el suport de la literatura. La irrupció del format digital i la interactivitat, els nous ginys tecnològics i la crisi ecològica i econòmica han fet repensar el llibre com a objecte i han ampliat les possibilitats de la narrativa més enllà del format lineal. Gràcies a la realitat virtual, els relats immersius assoleixen un altre nivell, mentre els tuits i les stories d’Instagram descobreixen nous territoris per a l’escriptura. Les màquines intel·ligents que produeixen textos fan replantejar què és un escriptor, i el límit difús dels fils de Twitter i les fake news posa a prova la distinció entre realitat i ficció. Presentem una mostra que explora aquest territori de noves possibilitats per pensar en últim terme què és la literatura.
Nova oralitat
En un món accelerat de comunicacions on predominen l’escriptura, els formats audiovisuals i les pantalles, la veu i el fet sonor tenen cada vegada més rellevància, en una mena de retorn a l’oralitat primigènia. I és que els hàbits de consum cultural estan canviant, tal com ho demostra el ressorgiment dels podcasts, l’èxit dels missatges de veu a WhatsApp o la possibilitat de parlar amb les màquines que ens envolten i assisteixen, fins i tot llegint-nos llibres! A la passada edició de la Fira del Llibre de Frankfurt es va revelar que el 50 % dels usuaris d’audiollibres no havia llegit ni un llibre de paper en el darrer any. Això fa inevitable plantejar-se com descobrirem i llegirem llibres en el futur, ja sigui en paper, en format electrònic o com a audiollibres. A nous lectors, noves formes de llegir.
Intel·ligències artificials
La creativitat humana era, com el poblet d’Astèrix, aquell petit reducte que l’imperi tecnològic no podia subjugar. Però van arribar les intel·ligències artificials (IA) i la concepció que hi ha alguna cosa purament humana que una màquina no podrà emular mai es va esvair. Les intel·ligències artificials són sistemes complexos que, mitjançant tècniques d’aprenentatge, xarxes neuronals o algoritmes genètics, imiten el treball dels artistes. I, fins i tot, des del mateix error algorítmic, proposen noves possibilitats discursives. I si no sabéssim discernir la creació humana de l’artificial? Podran les IA generar poemes o novel·les amb la qualitat dels clàssics? Qui en seria l’autor: la màquina, l’artista o el programador? Poden les IA ser creatives? I, si ho escriu una màquina, estem parlant de literatura?
- The Typing Machine. Literatura generated through AI, Gusano Films
- Lady Chatterley’s Tinderbot, Libby Heaney
- El Mal Alumne, Taller Estampa
Relats immersius
El so, la lletra escrita, el dibuix, el teatre, la fotografia, el cinema… Cada instrument i cada disciplina fan els possibles per transportar-nos a altres mons. Cada cop des d’experiències més reals, es camuflen per endinsar-nos en la ficció i fer-nos més partícips del relat. En aquesta secció analitzem la tecnologia que en l’actualitat posa més a prova la capacitat d’immersió: la realitat virtual. I ho fem amb una selecció d’experiències de renom nacional i internacional vinculades a alguns dels temes que articulen el programa de Kosmopolis’19: feminisme, literatura infantil, ciència-ficció, poesia o algoritmes.
Això no va de llibres
L’ecosistema digital ofereix oportunitats narratives diferents de les de l’objecte llibre. En aquesta selecció de ficcions digitals que us oferim, descobrim que és el mateix relat el que marca com serà l’artefacte final. Juguem en el camp obert del multimèdia, traspassant els límits de la llengua escrita o la combinació d’imatge i text. I trenquem la linealitat del discurs, presentant la ficció com un món que vol ser explorat i al qual cal jugar perquè el relat adquireixi sentit.
La «Bit» Generation
El llibre de paper ha estat, tradicio‑nalment, el suport de la literatura. La irrupció del format digital i la interactivitat, els nous ginys tecnològics, la crisi ecològica i econòmica han fet repensar el llibre com a objecte i han ampliat les possibilitats de la narrativa més enllà del format lineal. Gràcies a la realitat virtual, els relats immersius afegeixen una altra capa de sentit, mentre els audiollibres i les stories d’Instagram descobreixen nous territoris per a l’escriptura. Les màquines intel·ligents que produeixen textos fan replantejar què implica ser un escriptor i el límit difús dels fils de Twitter i les fake news posa a prova la distinció entre realitat i ficció. A les biblioteques això tot just es comença a conèixer, i s’ha obert una nova dimensió on desar aquestes publicacions digitals, molt més complexes que les d’abans.
- Unmemory, Daniel Calabuig
- Gris, Nomada Studio
- Les publicacions digitals i el significat de biblioteca (digital), British Library
- Postficció vs. Postveritat, Manuel Bartual
