Art Spiegelman és probablement la figura més important del llarg camí que el còmic ha hagut de recórrer per assolir respectabilitat com a mitjà artístic. Forjat per l’esperit transgressor de la revista Mad i la llibertat de l’underground, Spiegelman va creuar la porta oberta per Robert Crumb i va acabar de trencar les cadenes del còmic amb Maus, el profund i complex testimoni de l’experiència del seu pare com a víctima de l’Holocaust i un crit antifeixista d’enorme vigència. Però, tot i la immensa importància d’aquesta obra en la història del còmic, sent el primer llibre d’aquest gènere en guanyar un Pulitzer, l’any 1992, Spiegelman és molt més que l’autor de Maus: també va ser catalitzador del còmic d’autor als anys 1980 en la seva faceta com a editor; un gran estudiós de la història del còmic nord-americà i els seus orígens; l’autor d’algunes de les portades més significatives de la història del New Yorker, i un explorador incansable de les possibilitats de la historieta com a llenguatge. 

Conversa amb Spiegelman un altre mestre del còmic, Max, un dibuixant també format a l’underground i que ha construït sense mirar mai enrere una obra bella, arriscada i sempre apassionant, una de les més impressionants del còmic nacional. Max, autor d’una trentena de còmics i creador de personatges icònics, com Gustavo, Peter Pank i el més recent Bardín, va ser, a més, un dels impulsors de la primera edició de Maus en català, publicada per Inrevés el 2003.