Si el cinema té David Lynch, el còmic té Charles Burns. El seu univers pertorbat i pertorbador desplega amb una llibertat radical les seves obsessions: l’estètica dels anys 1950 i el terror de sèrie B, el sexe com a malaltia —o maledicció—, la cara fosca dels Estats Units suburbials. Ja siguin sobre lluitadors mexicans, detectius juvenils o adolescents contagiats d’un virus misteriós, les històries d’aquest mestre de l’estranyesa en el còmic modern poden penetrar en l’inconscient de la societat nord-americana, però també reinterpretar l’obra d’Hergé regant Tintín de LSD. En el fons del seu treball, sempre hi batega el conflicte entre la puresa i la corrupció moral i física, que retrata amb un dibuix que va del malson sinistre a la fantasia pulp i que molts coneixen també per les seves brillants portades de The New Yorker o The Believer o del disc Brick by brick d’Iggy Pop. 

En aquesta conversa de Charles Burns amb la periodista i escriptora Beatriz García Guirado, autora de les novel·les Los pies fríos i La tierra hueca i coautora de l’assaig Ballard reloaded, ens endinsem en el seu imaginari inquietant, en què les fronteres que separen l’exterior i l’interior de la ment humana es dissolen.