La idea que qualsevol pot agafar un micròfon i gravar-se està a l’origen del pòdcast, una indústria més que consolidada, que ha crescut a cop d’autogestió i creativitat. El llenguatge radiofònic, aquell que havia de sucumbir a la imatge, s’ha revelat com un dels espais més fèrtils per a la creació i l’experimentació. També la filosofia, la història, el periodisme o la literatura hi han trobat un nou camp de possibilitats. Cada vegada es desenvolupen més pòdcasts que, com un llibre, proposen un relat construït a poc a poc, paraula rere paraula i amb una sonoritat pròpia, per descobrir-nos històries i acostar-nos els debats contemporanis. Es tracta d’assaigs que troben en la sonoritat i la veu llenguatges que expandeixen les possibilitats del text. Podem considerar el pòdcast una nova forma d’expressió literària? És avui un vehicle essencial del pensament? 

Coincidint amb l’estrena del pòdcast d’assaig sonor Els visitants, produït pel CCCB i la UOC, convoquem diversos creadors per debatre sobre els reptes d’un llenguatge que ha vingut a eixamplar les maneres de generar coneixement i explicar el món que ens envolta. La conversa, moderada per l’escriptor i crític literari Jorge Carrión, creador de l’assaig sonor Solaris, reuneix la periodista Noelia Ramírez, guionista i veu d’Els visitants; l’escriptor Javier Peña, director i narrador de Grandes Infelices, i l’escriptora i documentalista sonora Isabel Cadenas Cañón, creadora del pòdcast De eso no se habla.