Blog

«El paseo» de Robert Walser a Kosmopolis

Marc Caellas

09 de febrer 2017

Als cent anys de la primera edició de la novel·la El paseo, Kosmopolis homenatja Robert Walser amb una obra de teatre a peu que discorre per tres barris de Barcelona. Guiats per l’actor i poeta Esteban Feune de Colombi, un grup de passejants camina per la ciutat acompanyats per l’artista Joan Fontcuberta i les escriptores Marta Sanz i Alicia Kopf, que participaran després en un debat amb Marc Caellas.

elpaseo

Per una vegada, sense que serveixi de precedent, la contracoberta no menteix. Les notes de Carl Seelig sobre els seus Paseos con Robert Walser no tenen comparació en la història de la literatura. Durant vint anys, Seelig visita regularment Walser al sanatori on aquest es reclou per pròpia voluntat. Les visites són en realitat passejades per senders, valls i muntanyes suïsses, caminades en què, entre silencis i núvols, entre formatges i cambreres, entre cerveses i cigarrets, els lectors anem descobrint fascinats la naturalesa més íntima de l’escriptor suís.

M’he sentit una mica Seelig passejant amb el poeta Esteban Feune de Colombi pels carrers de Buenos Aires, Bogotà, Montevideo, São Paulo, Terrassa, Barcelona o Madrid. La nostra proposta escènica s’emmarca potser en allò que Reinaldo Laddaga anomena un teatre de l’aparició, un teatre integrat per figures essencialment passatgeres, que apareixen per desaparèixer, que s’esgoten en la seva manifestació instantània, i amb un destí, un cop les seves trajectòries cancel·lades, que roman indesxifrable. L’espectador passeja amb Robert Walser i en aquesta caminada participa d’aquest teatre d’incidents que aspira a embellir per un moment la no sempre justament ponderada vida quotidiana.

«Quan els artistes no mantenen una relació de tensió amb la societat, es paralitzen amb rapidesa», diu una tarda Walser a Seelig. És evident que l’escriptor suís va tenir temps de reflexionar sobre el paper del creador en un món en què tot es valora en xifres. Amb un humor fi i mordaç, amb uns nivells d’autocrítica sorprenents, Walser construeix amb El paseo una novel·la que, més de cent anys després de ser escrita, continua sent tan reaccionària com avantguardista, una oda a la llibertat personal i a la valentia de no sacrificar la poesia i el llenguatge als dictats dels mercaders del temple.

Plantejar una obra de teatre per a dotze espectadors, a mitja tarda d’un dia feiner, pot semblar una excentricitat. Justament aquesta és la idea. Oferir a l’improbable lector/espectador un regal inesperat, una superproducció de baix pressupost, una obra de teatre a peu. Perquè és divinament senzill i antiquíssim anar a peu, suposant que sabates i botes estiguin en condicions, suposant que tinguem la disposició per estar atents a mirar el nostre entorn d’una altra manera, suposant que vulguem deixar-nos endur.

Caminar és el millor antídot modern contra la pressa: tenim tant d’afany per fer coses, per treballar, per escriure, per acumular diners, per fer sentir la nostra veu en el silenci burleta de l’eternitat, que oblidem aquesta cosa de la qual aquelles no són sinó parts, això és: ens oblidem de viure. Caminar ens pot ajudar a no oblidar-ho mai.

Robert Louis Stevenson

El passeig de Robert Walser | 22-25 març

Etiquetes