Víctor García Tur

Amb una prosa que versa sobre idees centrals en la construcció del sentit humà, com ara la llengua, la mort i la família, el 2008 va obtenir el Premi Documenta amb el recull de contes Twistanschauung (Empúries) i el 2018 el Mercè Rodoreda pel també recull El país dels cecs (Proa). Les seves tres novel·les, Els ocells (Empúries, 2015), Els romanents (Empúries, 2017) i L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural, 2020), han estat reconegudes amb els premis Marian Vayreda, Just M. Casero i Sant Jordi, respectivament. Actualment és professor a l’Eina Centre Universitari d’Art i Disseny i a l’Escola Bloom, on imparteix classes que conviden a pensar més enllà del que és humà. Entre altres projectes, ha col·laborat en el números tres i quatre de la revista CARN DE CAP. Com a dissenyador gràfic, ha treballat a la publicació Els coets venien com llagostes, fruit de la col·laboració entre la revista BRANCA i el CCCB amb motiu de Kosmopolis 21.