Vicenç Villatoro i Sam Abrams

La ficció —i la no-ficció!— literària s’encarna gairebé sempre en un lloc físic, real o imaginari. La literatura s’escriu des d’algun lloc. I el relat literari s’arrela o inventa un lloc per a la seva acció. Són importants aquest lloc des d’on s’escriu i aquest lloc on passa el que s’escriu? Té sentit en el segle XXI parlar de tradicions locals? I si en té, com es relacionen entre elles? La literatura de vocació cosmopolita és la que no passa enlloc o és la que passa en un lloc, però ofereix les claus per a la seva comprensió universal? Com es relacionen els nous realismes amb els nous llocs? El relat en imatges —sempre concretes i, per tant, sempre localitzades— ha desplaçat el relat en paraules, que tenen la possibilitat de ser abstractes i, per tant, de no remetre a un lloc?