150 anys somiant amb l’Alícia

Després de les obres de Shakespeare, Alícia al País de les Meravelles i la seva continuació, Alícia a través del mirall, són els dos llibres escrits en anglès més traduïts i citats. De l’obra més famosa de Lewis Carroll se n’han fet obres de teatre, pel·lícules, videoclips, cançons, òperes, representacions amb titelles, rutes turístiques, exposicions, simposis, concerts, curtmetratges, videojocs i ballets. Alícia, que va sorgir com un conte infantil una calorosa tarda d’estiu, és, 150 anys més tard, una obra fascinant i enigmàtica en la qual el seu autor insereix una subtil crítica a la societat victoriana, al mateix temps que anticipa idees pròpies del surrealisme, la psicoanàlisi i la física relativista.

A Kosmopolis volem retre homenatge a aquesta història escrita per a nens intel·ligents, i ho farem des de diferents disciplines, de la música a la física i de la gastronomia a la literatura.

El somni del Rei Vermell i l’esperit d’Alícia

Alberto Manguel. (CC BY-NC-ND 2.0) Casa de América

Cada vegada que Alberto Manguel rellegeix Alícia al País de les Meravelles, li troba un nou significat. La seva fascinació per la història i el personatge és tal que la seva filla es diu Alicia, i un dels seus llibres més celebrats, El sueño del Rey Rojo, comença cada capítol amb una cita del llibre de Carroll. Manguel, doncs, és la persona més adequada per parlar del 150 aniversari d’Alícia, de les seves múltiples interpretacions, dels seus jocs literaris, les seves bromes i el seu lloc en la cultura universal.

I quan parlem d’«universal» ens referim no només a una història que traspassa fronteres i llengües, sinó també a una narració que és un bon exemple d’unió entre ciències i lletres. Els personatges del berenar de bojos viuen atrapats en l’hora del te: un model del cosmos en què el temps roman immòbil. L’Alícia cau per la lloriguera del conill i s’interroga sobre la caiguda, igual com Einstein es va plantejar la gravetat, i el seu cos s’expandeix i es contreu quan menja una galeta i beu d’un flascó, igual com s’expandeix l’univers. Carroll, de formació matemàtica, estava obsessionat amb la força de la gravetat, l’astronomia i el pas del temps, i per això la física està molt present en la història.

A través de la física, en concret de la llum, l’Institut de Ciències Fotòniques ens il·luminarà amb una altra Alícia. L’Alícia de les paradoxes, les endevinalles i els jocs de paraules que precedeix, segons alguns, el dadaisme: un taller familiar en el qual l’atzar, present en la física, també estarà present en els textos que creïn els participants. Després seran els músics els qui, a partir d’aquestes lletres, elaborin les cançons.

També les lletres, i la poesia, són en la base de l’slam, i per això el Gran Slam Barcelona portarà de nou els millors poetes del moment. L’Alícia viatjarà a Wonderslam de la mà de Bohdan Piasecky, Nilson Muniz, Isa Garcia, Michael James Parker, Salva Soler, Diego Mattarucco, Kristoph Horvath, Seis en Raya i Set Sentits, tots ells acompanyats, com sempre, pel Payaso Manchego.

Flascons, galetes… i pel·lícules

Alicia al País de les Meravelles està ple de referències a l’acte de menjar, i Carroll va usar les llaminadures per explicar els sil·logismes en el seu llibre The Game of Logic (1887): ell sabia que als nens els encanta menjar, i per això va afegir el capítol sobre el berenar dels bojos, que no apareixia a Les aventures subterrànies d’Alícia, l’original que li va regalar a Alice Liddell el dia de Nadal del 1864. Així doncs, és inevitable que també la gastronomia aparegui a Kosmopolis quan parlem dels 150 anys d’Alícia, i per això comptarem amb la presència de Mina Holland, autora de l’Atlas comestible i editora del suplement de gastronomia del diari The Guardian. Holland ens parlarà del menjar en la literatura i de les referències gastronòmiques imperdibles.

Alice in Wonderland, 1903 per Percy Stow i Cecil Hepworth

I no podíem acomiadar l’Alícia sense mencionar els centenars de documents audiovisuals que s’han creat a partir de les seves aventures. Per exemple, sabíeu que el 1933 dos galans de Hollywood, Cary Grant i Gary Cooper, van participar en una versió cinematogràfica d’Alícia al País de les Meravelles, amb guió de Joseph L. Mankiewicz? No projectarem aquesta versió, però sí que us donarem l’oportunitat de veure la primera adaptació de la història, realitzada el 1903 per Percy Stow i Cecil Hepworth, una joia restaurada recentment pel British Film Institute, així com altres pel·lícules i curtmetratges basats directament o indirectament en la història de Carroll. Enguany, el Canal Alfa ve més il·lustrat que mai.