Els llibres de Kosmopolis per a aquest estiu

Hi ha autors de tots els gèneres i històries de tots els tipus, perquè no creiem que hi hagi un llibre ideal per a l’estiu, sinó un d’ideal per a l’estat d’ànim de cada persona. Per això aquesta és una tria personal de l’equip Kosmopolis que us pot orientar si no sabeu quin llibre ficar a la maleta.

La Rosa Puig, que va formar part de l’equip de coordinació, va descobrir Kim Stanley Robinson (Kosmopolis 2017) i explica per què el recomana: «No sóc lectora habitual de ciència-ficció, però he de reconèixer que la novel·la Aurora em va fascinar i, en algunes coses, em va recordar els contes de Bradbury llegits durant l’adolescència. És una història situada en un futur no gaire llunyà que ens ajuda a reflexionar sobre el nostre present i que fa uns girs narratius que et mantenen constantment a l’expectativa. No hauria dit mai que podria arribar a estar tan captivada per històries d’ordinadors quàntics, òrbites planetàries, acceleracions i desacceleracions…» També recomana La guerra no tiene nombre de mujer d’Svetlana Aleksiévitx (Programació contínua Kosmopolis 2016): «En realitat, recomano qualsevol dels llibres d’Aleksiévitx, perquè explica com els grans fets de la història, i també la caiguda de l’imperi soviètic, afecten les vides de les persones normals i corrents. Potser no és una lectura gaire estiuenca, però és necessària i molt commovedora. S’ha de degustar en petites dosis.»

La Mònica Muñoz, cap de premsa, recomana, ella sí, un clàssic: Si te dicen que caí (Juan Marsé, Kosmopolis 2005 i 2015), «perquè és la millor novel·la de la postguerra que passa a Barcelona; perquè a partir d’un microcosmos situat entre Gràcia i el Guinardó, Marsé explica el cosmos; perquè el Java i companyia són uns personatges que no oblidaré mai; perquè és un llibre que quan el vaig acabar de llegir el vaig tornar a començar per assaborir-lo; perquè en aquest país, en aquesta ciutat, tothom hauria de llegir Si te dicen que caí si vol entendre d’on venim». I també aprofita per reivindicar la figura d’una editora, la Valeria Bergalli, participant a Kosmopolis 2004 i 2015 i alma mater de Minúscula, «una editorial exquisida, amb títols tan commovedors com Verd aigua de Marisa Madieri, Siempre hemos vivido en el castillo de Shirley Jackson (en català a L’Altra Editorial), Bagheria de Dacia Maraini o L’illa de Giani Stuparich, per triar-ne quatre que no deixaria de rellegir».

La Marta Giralt es va encarregar de la gestió pressupostària i recomana tres llibres: La pell i la princesa, de Sebastià Alzamora (Kosmopolis 2006), The Siege, d’Ismail Kadaré (Kosmopolis 2004) i El asombroso viaje de Pomponio Flato, d’Eduardo Mendoza (Kosmopolis 2004). «Els recomanaria perquè són llibres basats en fets històrics (una part real, una part imaginada) que han marcat algun període de la humanitat; parlen de política, de la llibertat, dels convencionalismes, de les relacions humanes, de la por i dels dubtes, et porten a èpoques diferents i et fan pensar (molt) com hem canviat (o no) la nostra manera de veure el món i les nostres relacions amb els altres i amb el nostre entorn.»

Quima Farré, responsable dels textos del programa, recomana un llibre de Roberto Bolaño, un autor a qui vam tenir en la primera edició de Kosmopolis, el 2002, i a qui vam dedicar una exposició, el 2013: «La pista de hielo em va enganxar molt, no només per la trama policíaca sinó pels personatges (tant principals com secundaris) i per com estava escrit, que passava a l’estiu i et transportava a la Costa Brava… I per com tracta temes com l’amor, la immigració o la corrupció, amb una gran agudesa.»

L’Edgar Riu, encarregat d’omplir el web de continguts, proposa llegir Ànima, de Wajdi Mouawad, que va passar per Kosmopolis el 2011, un any abans que la seva obra Incendis es convertís en l’èxit teatral de la temporada. Explica: «Per combatre la calor de l’estiu us recomano els territoris freds d’Ànima. La novel·la és un viatge a la memòria i a la part més animal de l’ésser humà. Una història fosca i violenta amb regust de tragèdia clàssica.»

Per a l’Eva Rexach, responsable de les xarxes socials del festival, el gran descobriment va ser Pierre Lemaitre (Kosmopolis 2017), un autor que no havia llegit abans perquè no és gaire fan de la novel·la negra, però quan li va caure a les mans el seu darrer llibre, Recursos inhumans, amb això n’hi va haver prou perquè li piqués la curiositat. El llibre que recomana és Ens veurem allà a dalt, «una història detectivesca ambientada a la Primera Guerra Mundial, amb tres personatges magnífics i brillantment escrita». I també proposa Chesil Beach d’Ian McEwan (Kosmopolis 2011 i Programació contínua Kosmopolis 2017), «un relat sobre com pot canviar la vida d’una persona per un malentès. És una història trista però alhora molt ben narrada, que parla de la culpa i de les decisions que s’han de prendre (o que no es prenen) a la vida».

La Susana Fernández va formar part de l’equip de publicitat de K17, i recomana tres autors. Toby Litt (Kosmopolis 2008): «Trio Muerte en directo, una història d’amor que potser no és amor; una investigació criminal portada a terme per… la víctima? Tot em va semblar interessant (forma i contingut), i també ben traduït, que és important.» Mathias Énard (Kosmopolis 2011 i 2015), L’alcool et la nostalgie: «Em quedo aquest perquè en poques pàgines aconsegueix parlar de tot el que, en la meva opinió, importa: amor i mort i a on anem i per què… Tres personatges, només. I algun de secundari. Un llibre bonic de debò.» I, finalment, J. M. Coetzee (Kosmopolis 2008), un autor del qual recomana dos llibres, Hombre lento i Elizabeth Costello: «No puc triar entre aquests dos. Els altres m’apassionen, sí, però aquests dos estaria disposada a convertir-los en lectura obligada a qualsevol universitat, biblioteca, etc. Com aquest senyor aconsegueix atrapar el lector amb les seves paraules aparentment senzilles, comprensibles (i tant!), i al mateix temps fer pensar en assumptes des d’un altre punt de vista (imaginable o no), em sembla formidable, apassionant!»

Finalment, Juan Insua, director de Kosmopolis, admet la dificultat de triar entre un autor o diversos, perquè tots els participants en les diferents edicions han aportat alguna cosa rellevant per a l’evolució del projecte i han contribuït a la creació d’una literatura amplificada, transversal, expandida. Tot i això, Insua es decanta per suggerir els llibres de tres científics les obres dels quals són una bona aproximació al canvi de sensibilitat que necessitem per enfrontar-nos al desafiament de l’escalfament global. La memoria secreta de las hojas, de Hope Jahren, i Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal, de Stefano Mancuso, perquè ens permeten entendre la importància decisiva d’arbres i plantes per al futur del planeta, i Mentes maravillosas, de Carl Safina, perquè demostra la similitud entre les consciències humanes i no humanes i tracta sobre l’empatia que ens porta a repensar com interactuem amb els animals. Tots tres autors van ser a Kosmopolis 2017.

Esperem que amb aquesta tria les vostres lectures d’estiu siguin variades i curioses i que us obrin la porta a més i millors històries. Bones vacances!