Narracions per a lectors del segle XXI

El temps de discutir sobre quant trigarà a desaparèixer el format paper ha quedat enrere. Les noves converses sobre el sector editorial i la creació d’històries no es queden en la qüestió del suport, i van més enllà. La forma de construir i consumir relats està canviant, i muta a través de mitjans, gèneres i formats. Sense anar gaire lluny, l’estiu passat Manuel Bartual va revolucionar Twitter amb una història de terror a l’estil de l’emissió radiofònica de La guerra dels mons d’Orson Welles. L’autor de còmics ens va mantenir enganxats a les pantalles, esperant les piulades sobre la seva odissea paranormal com si es tractés d’una novel·la de fulletó del segle xix. En aquest relat, la paraula escrita es corroborava amb imatges i vídeos que mantenien a l’expectativa milers de tuitaires en temps real.

Actualment per a les editorials ja no és concebible proposar una narració que explori un sol mitjà o format. La predominança de l’audiovisual, el desenvolupament de la convergència de mitjans, el progrés de la intel·ligència artificial i l’assentament del big data plantegen un nou panorama per al món editorial: el llibre va acompanyat de noves experiències que amplien el relat inicial i s’ajusten a les demandes de la societat interconnectada. Aquesta intensa (i incerta) transformació de l’ecosistema editorial es va tractar al Bookcamp de Kosmopolis a partir de la següent pregunta: hi ha futur més enllà del llibre? Les tres presentacions que introduïm a continuació ofereixen una resposta afirmativa: el suport llibre serà una part de l’experiència de què gaudiran els futurs consumidors culturals.

«Estàs detingut.» Aquest és el missatge que van rebre els espectadors d’El procés, convertits a partir de llavors en participants. Quan Belén Santa-Olalla i Nieves Rosendo van plantejar l’adaptació teatral de la novel·la de Kafka, no volien que fos una adaptació més. Volien que els espectadors visquessin la mateixa agonia que va experimentar Joseph K a l’hora d’enfrontar-se a un procés legal del qual sembla impossible salvar-se. Per aconseguir aquesta experiència immersiva, les creadores d’El procés van dissenyar un viatge transmèdia que va passar per interpel·lar els participants (prèviament a la funció) amb trucades telefòniques, missatges de mòbil, performances de carrer i perfils a Tinder i Airbnb, tal com ens van explicar. És una experiència que s’adapta al context de convergència de mitjans actual i expandeix el format teatral, per tal que les persones sentin que formen part de l’univers de la narració.

La dècada passada va estar marcada per l’aparició de l’iPhone i les noves tecnologies mòbils, que han ajudat a expandir l’ecosistema de mitjans. Però, quina serà la següent gran revolució tecnològica? Segons l’expert en prospectiva Javier Celaya, els pròxims deu anys estaran marcats per la introducció de la intel·ligència artificial en la nostra vida quotidiana. Una cosa que, de fet, ja ha començat: les plataformes de VoD com Netflix recomanen què veure a partir del big data que els seus sistemes recullen sobre nosaltres.

Per descomptat, aquesta tecnologia també s’introduirà en el món del llibre. «De quina manera ens ajudarà la intel·ligència artificial a millorar el procés de descobriment d’un llibre i la decisió de compra?» Javier Celaya entén que el sector editorial se centrarà a potenciar els sistemes de generació d’algoritmes. A partir de la informació recollida per les màquines sobre les nostres preferències literàries, les editorials no només recomanaran llibres, sinó que també establiran patrons per entendre el que agrada als lectors del segle xxi.

Dan Franklin no va parlar tant del futur del llibre com de la seva història més recent quant a innovació digital. Segons Franklin, les editorials estan en un moment d’estancament: s’incrementa la tendència a consumir productes ràpids (long read), la venda d’ebooks ha caigut, el mercat d’aplicacions està saturat i la indústria editorial té dificultats per connectar amb el seu públic. Aquest panorama reforça la tesi de Franklin: es necessita redefinir les editorials per potenciar les experiències narratives i així connectar amb els consumidors. Que Pokemon Go hagi triomfat per la seva combinació entre món real i virtual significa que predomina la hibridació de mitjans, gèneres i formats. En el món editorial això s’aconsegueix acompanyant el contingut textual de propostes que vagin «molt més enllà d’escriure de forma aïllada».