El viatge pot ser voluntari, errar per escriure literatura de viatges. Però també pot ser accidental, exposat a l’atzar del mateix viure. Hi ha un nomadisme conscient, que no para de fer-se preguntes sobre el sentit profund del vagareig, i també hi ha les migracions no desitjades, que fugen de la fam i de les guerres. Hi ha viatgers que busquen la dimensió insondable, però també viatges inenarrables nascuts als camps de l’horror i la mort. Des d’Homer, el viatge ens funda en moviment perpetu. És el viatge que no cessa.