David Abulafia

David Abulafia (Twickenham, Anglaterra, 1949) és historiador, fellow de la British Academy i del Gonville and Caius College de la Universitat de Cambridge, i professor emèrit d’Història de la Mediterrània a la mateixa universitat. El seu compromís amb el món acadèmic es plasma, també, en el fet que és membre de l’Academia Europæa i que és professor visitant al College of Europe de Varsòvia i professor visitant Beacon a la Universitat de Gibraltar. L’any 2003 els seus estudis sobre la Mediterrània li van valer la distinció de Commendatore dell’Ordine della Stella della Solidarietà Italiana.

Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà: Un emporio mediterráneo: el reino catalán de Mallorca (Omega, 1996), El descubrimiento de la humanidad: encuentros atlánticos en la era de Colón (Crítica, 2009), La guerra de los doscientos años: Aragón, Anjou y la lucha por el Mediterráneo (Pasado y Presente, 2017). Un mar sin límites: una historia humana de los océanos (Crítica, 2021) va rebre el Wolfson History Prize 2020. Es tracta d’un recorregut històric que analitza com ens hem relacionat amb els oceans, tot entenent-los com el mitjà que ha permès intercanvis de productes i també d’idees. Abulafia el va escriure com l’acompanyament d’El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo (Crítica, 2013); publicat en anglès el 2011, el llibre va rebre la British Academy Medal i el Mountbatten Maritime Award, un premi que també va obtenir Un mar sin límites. En català podem llegir un article seu al volum col·lectiu Mediterraneum: l’esplendor de la Mediterrània medieval, s. XIII-XV (Lunwerg, 2009).