Pedro G. Romero

Es va llicenciar en Belles Arts a Sevilla i des dels anys vuitanta participa en exposicions col·lectives multidisciplinàries i col·labora assíduament amb grups de dansa i teatre. Un dels temes que centra el seu interès artístic és el temps en el seu vessant històric, biològic, psicològic i verbal. Les seves obres s’han presentat en exposicions al Museu Reina Sofía, el MACBA, la Biennal de Venècia i l’Sculpture Center de Nova York, entre d’altres, i també ha comissariat exposicions sobre Manuel Ocaña i Joan Brossa. Com a crític d’arts i espectacles escriu per a «El Cultural» del Diario de Sevilla i «Babelia» d’El País, i en alguns dels seus assaigs més recents sobre història de l’art aborda les figures d’Helios Gómez, Josep Torres Campalans i Vicente Escudero. Des de l’any 2000 treballa en els projectes Archivo FX i Máquina P. H., i el material que hi fa servir és la iconoclàstia i el flamenc, respectivament. Un dels seus darrers projectes artístics pren forma en el documental Flamenca Barcelona, en el qual ressegueix les traces del flamenc a la Ciutat Comtal. El 2020 li van concedir el premi ACCA a la recerca, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, pel seu talent investigador i discursiu com a comissari.