Isaki Lacuesta

Des del seu debut amb Cravan vs Cravan (2002), Isaki Lacuesta ha escrit i dirigit nou llargmetratges, el darrer dels quals, Entre dos aguas (2018), que reprèn els personatges de La leyenda del tiempo (2006), va atorgar-li la seva segona Concha de Oro al Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià, així com set premis Gaudí, entre d’altres. Les seves pel·lícules, que se situen en els límits entre la ficció i la no-ficció, s’han projectat en festivals d’arreu del món i en centres artístics com el CCCB, el MOMA, el Lincoln Center o l’Anthology Film Archives, i la seva filmografia completa s’ha pogut veure en retrospectives com les que s’han programat al Centre Georges Pompidou de París, la National Gallery de Washington o la Cinemateca Suïssa. També ha estat comissari, amb Jelena Prokopljevic i Jaume Prat, del pavelló català de la Biennal de Venècia d’Arquitectura 2016. Són molt rellevants, també, les seves incursions en el món de l’art, amb instal·lacions per a exposicions, col·laboracions amb arquitectes, pintors, músics i altres cineastes. El CCCB ha coproduït amb Lacuesta dues instal·lacions: Traces, que es va presentar a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007, i la correspondència fílmica amb la realitzadora japonesa Naomi Kawase In between days (2008-2011) en el marc de l’exposició Totes les cartes. Correspondències fílmiques (Premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals 2011). Lacuesta ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (2012), el Premi Sant Jordi (2002, 2017) i el Premi Eloy de la Iglesia (2010, Festival de Málaga), entre d’altres. Recentment ha creat la peça Retratos mudos, un trajecte sense so pels moviments del flamenc, i actualment treballa en la seva propera pel·lícula, Un año, una noche, sobre els supervivents de l’atemptat terrorista a la sala Bataclan de París.