Carme Riera

Carme Riera és escriptora, catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora de la Càtedra José Agustín Goytisolo de la mateixa universitat. Des del 2013, ocupa la lletra n a la Real Academia Española i també és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Com a escriptora, es va donar a conèixer amb el recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (Edicions 62, 1975), guardonat amb el Premi Puig i Llensa de la revista Recull. Des d’aleshores, la seva producció de novel·les, narracions curtes, assajos i literatura infantil ha estat constant.

Les seves novel·les han estat guardonades amb diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Ramon Llull per Joc de miralls (Grup 62, 1989), el premi Elio Vittorini de Siracusa 2000 per Dins el darrer blau (Destino, 1994), els premis Crítica Serra d’Or i Nacional de Cultura 2001 per Cap al cel obert (Destino, 2000), i el Premi BBVA Sant Joan per Les darreres paraules (Edicions 62, 2016). La seva obra assagística també ha estat guardonada. En el doble vessant de creadora i professora, l’any 2000 és guardonada amb la Creu de Sant Jordi, el 2001 se li atorga el Premi Nacional de Cultura, el 2015 guanya el Premio Nacional de las Letras, el 2018 la Medalla d’Or de les Illes Balears i el 2019 el Premi Atlàntida a la trajectòria, concedit pel Gremi d’Editors de Catalunya.