Silvia Zayas

Fa anys que Silvia Zayas investiga maneres de traslladar el llenguatge fílmic a diversos dispositius performatius, tot treballant amb modes diferents de percepció i atenció. El resultat són unes peces audiovisuals que t’assalten a través de fantasmes, forats i exclusions, instruments impossibles, experiències subaquàtiques, explosions, l’element infantil i la ficció de la memòria, imaginaris estranys de traços que van ser històrics i tot allò que encara no podem arribar a saber. Pensa en el fet artístic com a procés d’investigació compartida i de llarga durada, com a Jumping Scales (2017-2018) o a les activitats paral·leles a la producció d’U, un instrument creat juntament amb Ana Cortés i Miguel Aparicio; o com al projecte ruido ê. Alguns dels seus treballs recents són São Tomé Revisitado (2012), en col·laboració amb la seva mare, Isabel Serra; Parallax (2016), una peça escènica per a llum i so; les pel·lícules The Boogie-Woogie Ghost (2018) i Puebla (2021), juntament amb María Jerez; Talking pictures-una película hablada (2018), amb Esperanza Collado; els projectes Brilliant Corners (2020) i Brillante (2020-2022), tots dos dins del col·lectiu Orquestina de Pigmeos, i l’exposició individual ê a l’espai 0 de Matadero Madrid. Actualment treballa en ruido ê (Fundación Carasso, 2021-2023) en col·laboració amb Catsharks i el biòleg marí Claudio Barría, entre d’altres.