Jean Echenoz i Jean-Yves Jouannais. Modera: Jordi Corominas

A l’obra de Jean Echenoz i Jean-Yves Jouannais hi ha una sèrie d’afinitats electives que van més enllà de la llengua. En algun instant de la seva trajectòria ambdós han transitat per una arqueologia de la desaparició per ressuscitar homes, obres i vestigis que el present havia fet desaparèixer. D’aquesta manera, mitjançant la reaparició d’elements essencials però ignorats, han ajudat a reescriure la nostra concepció de la realitat, transformant-la a partir del que ja hi era però que ningú no havia posat en valor i observant-la des de paràmetres que s’allunyen de la convenció, quelcom visible als assaigs de Jouannais, com Artistas sin obra o El uso de las ruinas (Acantilado), i a la trilogia biogràfica d’Echenoz (on Ravel, Zatopek i Tesla cobren una nova dimensió) o a la seva novel·la 14, text que, a més de mostrar l’absurd de la guerra, l’enfoca sense èpica per ressaltar els seus angles més invisibles.