Sara Mesa

Periodista de formació, l’escriptora Sara Mesa va néixer a Madrid, però va créixer a Sevilla, des d’on concep les seves novel·les. El 2020 va decidir abandonar el periodisme per dedicar-se plenament a la literatura. La seva producció literària, traduïda a una desena de llengües, ha rebut el reconeixement unànime de la crítica, que destaca la capacitat de l’autora d’explorar el teixit psicològic dels seus personatges i de crear imatges precises que col·loquen el públic lector en un territori incòmode i il·luminador alhora. A Anagrama ha publicat les novel·les Cuatro por cuatro (2012; finalista del premi Herralde de novel·la), Cicatriz (2015; premi El Ojo Crítico de narrativa), Un incendio invisible (revisada el 2017 i publicada originàriament el 2011 per la Fundació José Manuel Lara), Cara de pan (2018), Un amor (2020) i La familia (2022; premi Cálamo i XXIX premi Andalucía de la Crítica). També el recull de relats Mala letra (2016) i l’assaig Silencio administrativo. La pobreza en el laberinto burocrático (2019), en què reflexiona sobre els impactes de la pobresa i la manera com la societat s’hi enfronta.

Anteriorment havia publicat les novel·les La sobriedad del galápago (Diputación Provincial de Badajoz, 2008), No es fácil ser verde (Everest, 2009) i El trepanador de cerebros (Tropo Editores, 2010). És autora del poemari Este jilguero agenda (Devenir, 2007) i va col·laborar amb l’il·lustrador Pablo Amargo al llibre Perrita country (Páginas de Espuma, 2021). La seva escriptura navega en les complexitats i en la diversitat dels vincles personals individuals i col·lectius. El seu nom ha aparegut a diverses antologies, com ara Tsunami. Miradas feministas (Sexto Piso, 2019) o Riesgo (:Rata_, 2017).