Blanca Llum Vidal

Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a La Barceloneta i ara viu a la Vall de Moc de Collserola. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i té un màster en Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas). Treballa a la Zona Franca en un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional.

Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor de Marguerite Duras. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà, les cartes de l’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català. Així mateix, s’ha encarregat de l’antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crónica de un viaje a la Guayana francesa), Aquest amor que no és u (Este amor que no es uno [traducció de Berta García Faet]) i Amor a la brega. Escriu regularment a la revista de cultura i política El Temps.