El posthumanisme, com a espai de superació de les coordenades estètiques, polítiques i filosòfiques de l’humanisme, ha estimulat no només l’exploració dels límits de certa idea d’individu, sinó també un camp de preguntes literàriament interessantíssimes que han explorat la sensibilitat distòpica, l’art i el pensament contemporanis.
Com que fa temps que el món s’acaba i que, d’una manera o d’una altra, tots som cíborgs funcionals, des de la revista de literatura CARN DE CAP, que impulsa l’Escola Bloom, no han volgut tant saber què és el posthumanisme com començar a vestir-lo i saber com serà, posem per cas, una religió posthumana o una sexualitat o una revolució posthumanes. La revista CARN DE CAP TRES, doncs, no en presenta una ontologia, sinó que en proposa un paisatge.
