Diàlegs literaris a Kosmopolis

Els Diàlegs K són sempre alguns dels moments àlgids de la programació de Kosmopolis. L’oportunitat de descobrir de primera mà les afinitats de dos autors, els seus punts de trobada, les seves admiracions. En aquesta edició vam tenir l’oportunitat de conèixer de prop uns autors que participaven a Kosmopolis per primera vegada (Jean Echenoz i Jean-Yves Jouannais, John Banville i Pierre Lemaitre i Werner Herzog i Paul Holdengräber) i de viatjar amb ells pels vestigis d’Europa, la novel·la negra i el cinema.

Les aparicions i desaparicions de Jean Echenoz i Jean-Yves Jouannais

Els francesos Jean Echenoz i Jean-Yves Jouannais van iniciar els diàlegs amb una conversa al voltant de les aparicions i les desaparicions en la literatura. De la desaparició del segon nom (Jean Echenoz també tenia un nom compost), de la desaparició d’una Europa o d’uns personatges: Echenoz va recuperar les figures de Tesla, Ravel i Zatopek amb la intenció de fer-los aparèixer de nou («Cada llibre és la realització d’alguna cosa. Però, alhora, no acaba de satisfer tot allò que vull dir»), i Jouannais escriu sobre els vestigis del continent. «És ridícul pensar-ho», va dir Jean-Yves Jouannais, «però potser les ciutats estan cansades de nosaltres i de com les estem destrossant».

La novel·la negra segons John Banville i Pierre Lemaitre

John Banville i Pierre Lemaitre van establir un diàleg sobre la literatura de gènere, que tots dos creuen poc considerada: «Ningú no posa en dubte que Simenon és un gran autor», va dir Lemaitre, «però la novel·la negra se segueix considerant un subgènere». Banville va afegir: «No crec en els gèneres. Hi ha llibres bons i llibres no tan bons.»

Tant Banville com Lemaitre van coincidir a afirmar que la novel·la negra és un gènere que perviu perquè els temes de què parla són part de l’ànima humana: Pierre Lemaitre va afirmar que «Precarietat, atur, pobresa…, són violència simbòlica. La novel·la negra funciona com a ansiolític», i John Banville va apuntar que «en la novel·la negra, gent normal actua de forma extrema. És una manera de veure fins a on podem arribar», i va afegir que fins i tot les tragèdies gregues són novel·la negra.

Els dos autors van parlar també sobre el seu mètode de treball: Banville escriu amb ploma; Benjamin Black, el seu alter ego de novel·la negra, amb ordinador; Lemaitre va confessar que va escriure fins a vint-i-dues versions del primer capítol de la seva darrera novel·la, Recursos inhumans, perquè per a ell, «escriure és reescriure».

Les iguanes i l’èxtasi de Déu: Werner Herzog i Paul Holdengräber

L’últim Diàleg K va ser un esdeveniment com se n’han vist pocs a Kosmopolis. L’expectació era màxima per veure Werner Herzog dialogant amb Paul Holdengräber, director de la Biblioteca Pública de Nova York i gran amic seu. La trobada va bascular des del surrealisme d’algunes escenes dels films de Herzog («les iguanes pertanyen a l’èxtasi de la creació», va dir el cineasta parlant de la famosa escena de la iguana de Bad lieutenant) fins a anècdotes de les pel·lícules o l’impacte de la natura en la seva obra. «La natura no és del tot amigable», «La natura no és del tot amigable», va dir en referència al títol de la xerrada Èxtasi i terror en la ment de déu, i també va afirmar que està cansat de les imatges d’una natura on tot són óssos panda. La fascinació que aquest diàleg va provocar en el públic de K17 permet entendre per què les entrades es van esgotar al cap de pocs minuts de posar-se a la venda.