Set sessions sobre el canvi climàtic a K17

El gran èxit de la Cimera de París, celebrada el desembre de 2015, va ser que, per primera vegada, els països participants es comprometien a limitar en 2 graus l’augment de la temperatura del planeta. Però un any i mig més tard, aquest acord s’ha trencat en part perquè el president dels Estats Units, segon país més emissor de gasos d’efecte hivernacle, ha decidit retirar-se. Malgrat els esforços de Barack Obama, que va ser qui va signar l’acord, el nou president està convençut que “el concepte de canvi climàtic va ser creat per i pels xinesos per fer dels Estats Units un país menys competitiu”, així que no és d’estranyar la seva decisió.

El canvi climàtic, digui el que digui Trump, és ja una realitat i molts són els símptomes que l’evidencien, des de l’aparició de vegetació a l’Antàrtida fins a les alteracions en les temperatures del planeta. Però no és pas un tema nou: des del món científic, Humboldt, fa dos segles, ja en va parlar amb menys proves de les que disposem ara, i també des de les lletres, es va tractar el tema a través dels primers exemples de literatura de clima-ficció dels anys 20 del segle passat. A Kosmopolis hi vam voler reflexionar oferint diverses xerrades al voltant del canvi, doncs enfrontar-nos al canvi climàtic implica parlar d’altres canvis. Canvis en la percepció del nostre lloc en el món, canvis en els nostres rols en la societat, canvis en la manera d’entendre la nostra relació amb la resta d’espècies que habiten el planeta i que també pateixen els efectes del que és, en gran mesura, conseqüència de l’acció humana.

Aquestes xerrades que aquí presentem són les reflexions de cinc experts en diverses matèries, un espectacle teatral i una sessió poètica sobre el que inspira la natura i els efectes de la presència de l’espècie humana en el planeta. Set idees que ofereixen diferents punts de vista sobre un assumpte de què se n’ha parlat molt i que esperem us ajudin a veure el món amb altres ulls.

El canvi que canvia. Timothy Morton

Timothy Morton, creador del terme “dark ecology”, filòsof i escriptor, va oferir una conferència inaugural dedicada al canvi del canvi. Va parlar de com el que per alguns és un canvi positiu, com poder prendre el sol a Moscou, és per a uns altres un canvi negatiu, doncs implica un augment de les temperatures on aquestes ja són molt altes. Per a Morton, hi ha una diferència entre l’ésser humà com a individu i l’ésser humà com a membre d’una espècie, les accions de la qual afecten el planeta quan es porten a terme a gran escala. La consciència ecològica, va dir Morton, significa que som capaços d’actuar i de pensar amb una gran varietat d’escales en un espai que compartim amb altres éssers del planeta.

Una vida dedicada a les plantes. Hope Jahren

Hope Jahren és geobiòloga i una de les 100 persones més influents del món segons la revista TIME malgrat dedicar-se a una disciplina que, com ella mateixa explica en el seu llibre autobiogràfic La memoria secreta de las hojas, es basa en la curiositat. La seva no és una ciència amb aplicacions pràctiques immediates, sinó que consisteix en l’observació dels habitants més poderosos del planeta: les plantes, éssers sense els quals no existiria la vida. La xerrada de Hope Jahren va ser un viatge pel fascinant món de les plantes, les fulles i els arbres. “Per cada arbre que veus, n’hi ha 100 sota terra que no han crescut”.

Plantes intel·ligents. Stefano Mancuso

També de plantes va parlar Stefano Mancuso, una de les màximes autoritats mundials en el camp de la neurobiologia vegetal. Però va ser per descobrir-nos que l’expressió “quedar-se com un vegetal” no és exactament el que significa: ni les plantes són éssers inanimats ni són éssers estàtics. Mancuso ens va ensenyar com les plantes es desplacen, com enganyen d’altres espècies vegetals, com es camuflen, aprenen sobre el seu entorn, es mimetitzen amb ell i sobreviuen. Com, en definitiva, apliquen la intel·ligència. I, a més, va ser una xerrada plena de moments divertits.

La sensibilitat dels animals. Carl Safina

El cervell humà és més gran que el del ximpanzé, i per això nosaltres som més intel·ligents. Però què podem dir dels dofins, que tenen el cervell més gran que nosaltres? Amb un plantejament com aquest, la xerrada de Carl Safina, doctor en ecologia, va plantejar la idea d’altres éssers intel·ligents, sensibles i amb més punts en comú amb nosaltres que no pas ens pensem. “Som igual que la resta de mamífers”, va dir, “només ens diferencia la forma. Tots som família”. Els animals, sense ser conscients com nosaltres, senten també els efectes del canvi climàtic; per tant, hem de comptar amb ells quan parlem del futur.

El futur és a la Terra. Kim Stanley Robinson

Kim Stanley Robinson és un dels autors de ciència-ficció més reputats, i la revista TIME el va considerar “heroi del medi ambient” perquè les seves històries tenen a veure amb un futur on el canvi climàtic i l’esdevenir de la nostra espècie són protagonistes. En aquesta xerrada amb el també escriptor Ian Watson, Stanley Robinson va explicar perquè és absurd voler colonitzar Mart: en la seva opinió, l’espècie humana no està preparada per viure en un altre planeta que no sigui la Terra. “La Terra és l’únic planeta que tenim ara per ara. Centrem-nos en ella”, va dir. Per a l’autor de la Trilogia de Mart, parlar del canvi climàtic és positiu perquè com més se’n parli més solucions es buscaran. El seu va ser un punt de vista literari que, malgrat ser ficció, no deixa de ser realista.

L’espectacle del canvi climàtic. Agrupación Señor Serrano

Amb un plantejament totalment diferent, la companyia teatral Agrupación Señor Serrano va presentar un espectacle en procés que s’estrenarà entre juliol i octubre de 2018 i que és una reflexió sobre la crisi climàtica i el futur del planeta a través d’un fals documental teatralitzat. “Aunque hubiéramos sabido que nos dirigíamos hacia el abismo, no habríamos hecho nada para cambiarlo”, diu un fals Slavoj Žižek al principi de la peça. Amb l’ajuda d’audiovisuals, veu en off i la suggerent música de Nico Roig, Kingdom és una metàfora sobre el canvi climàtic a través d’un espectacle que anirà evolucionant com el propi planeta.

La poesia més verda. Green Slam

La darrera sessió dedicada al canvi climàtic va ser una competició de poesia. En concret, de slam poetry. Diversos participants, vinguts d’arreu, van declamar textos inspirats en el canvi, el clima, la natura o els boscos. Una jornada festiva i inspiradora en diverses llengües i tradicions literàries, perquè el canvi climàtic és, com la poesia, un fenomen universal.