Cinc “esdeveniments crucials” a la vida de W. G. Sebald

[Traduït per Bernat Pujadas Uriach]

"…atès que en la realitat, com sabem, les coses sempre són molt diferents". W. G. Sebald. Vertigo.

Qualsevol autor que aspiri a biografiar W. G. Sebald ha de fer front a la ficcionalització que el Sebald autor va dur a terme amb la vida del Sebald narrador/personatge que apareix a les seves obres literàries. Dates de naixement, de defunció, la seva ocupació, la publicació dels seus llibres i altres esdeveniments certament són transcendentals en la vida empírica de W. G. Sebald, però no en la seva biografia interior i subjectiva, que sens dubte és més interessant per als seus lectors. Tanmateix, com es pot distingir entre fet biogràfic i invenció? El mateix Sebald va convertir deliberadament aquesta distinció en una tasca difícil, si no impossible: aparentment els seus narradors reflecteixen la seva vida real de professor/escriptor nascut a Alemanya i resident a Anglaterra, però els seus llibres no fan cap referència a, per exemple, la seva vida familiar amb una muller i una filla. El Sebald narrador sempre està sol, és l’outsider i caminant per antonomàsia; el Sebald autor, no tant. A continuació desgrano una llista de cinc dels esdeveniments més importants en la vida de W.G. Sebald, començant per un que té lloc fins i tot abans del seu naixement. Els primers tres esdeveniments pertanyen directament a l’àmbit de la biografia interior parcialment inventada del narrador sebaldià. Els dos darrers –de moments molt posteriors de la seva vida– tenen una validesa històrica relacionada amb la seva posició generacional en l’Alemanya de la postguerra.

1) La guerra aèria contra Alemanya 

La nit del 28 d’agost del 1943, 528 avions aliats bombardegen la ciutat de Nuremberg. Rose Sebald, de soltera Egelhofer, es troba de camí a casa després de visitar el seu marit –aleshores oficial de la Wehrmacht– a Bamberg. Només pot arribar a Fürth, des d’on veu Nuremberg incendiada; poc després s’adona que està embarassada. Nascut al cap de vuit mesos, el 18 de maig del 1944, Sebald es va criar al poble de la seva mare, a la falda dels Alps, al sud-oest de Baviera, a prop de les fronteres austríaca i suïssa. Aquell indret bucòlic no va ser mai bombardejat, de manera que Sebald es va criar sense cap noció de destrucció. Però pel narrador de Nach der Natur (publicat en castellà amb el títol Del natural), en el moment en què Rose Sebald es gira per mirar la destrucció de les instal·lacions on se celebraven els congressos del partit nazi, es crea un vincle personal directe del narrador amb aquesta destrucció gairebé bíblica, “com si jo ja ho hagués vist tot abans”, escriu. Els bombardejos d’Alemanya torbaran la seva vida adulta i pràcticament tota la seva ficció. Irònicament, Sebald va viure quasi trenta anys a la costa nord-oriental d’Anglaterra, a poca distància del lloc on els avions anglesos iniciaven els seus raids aeris contra Alemanya.

2) Pares aliens

A finals de gener o principis de febrer del 1947, Sebald encara no té ni tres anys quan la seva família viatja a Memmingen per rebre Georg Sebald, alliberat recentment d’un camp de presoners de guerra a França. És un moment arquetípic en la vida de les famílies alemanyes que tindrà lloc des de la fi de la guerra fins al 1956, quan finalment es posen en llibertat els últims presoners alemanys del seu confinament soviètic. El pare que retorna, objecte de molts records familiars i d’una gran idealització durant la seva absència, brinda en realitat un seguit de contradiccions inquietants als seus fills: depauperat moralment i físicament (pesa menys de cinquanta quilos), però autoritari i exigent; l’usurpador sever en un univers familiar fins aleshores encapçalat benèvolament per la seva mare, la seva germana gran Gertrud i els seus complaents avis materns, Josef i Theresa Egelhofer. El fill petit, Winfried, no perdonarà mai el seu pare. La relació fracturada amb Georg Sebald, nom que el seu fill comparteix però que desterrarà relegant-lo a una inicial (“W. G.” = Winfried Georg), induirà les decisions més importants de la seva vida i serà un catalitzador ocult per a la seva producció literària.

3) El filòsof natural

El pare “autèntic” o triat de Sebald va ser el seu avi Josef Egelhofer, que va exercir de policia rural al poble de Wertach des de principis del segle XX fins que es va jubilar, als anys trenta. Home –pel que la gent explica– sensible, afable i graciós, no va rebre gaire educació formal, però era intel·ligent i curiós, sobretot amb el món físic que l’envoltava. Gertrud Sebald diu que és un “Naturphilosoph” o “filòsof natural”. L’Egelhofer jubilat, la professió del qual l’havia portat a patrullar la rodalia a peu, s’enduia el seu nét a fer llargues caminades i li feia conèixer les flors i les herbes, la meteorologia i la geologia de les muntanyes, però també els habitants del poble, ja que en coneixia molt bé les seves històries vitals. Ell és el primer i més estimat mentor de Sebald, un rol que es va veure reforçat per l’absència del seu gendre, Georg, que treballava en una població veïna i fins el 1952 tornava a casa només els caps de setmana. Egelhofer va morir l’abril del 1956, a la nit, durant una gran tempesta de neu, uns mesos abans que el seu nét finalitzés l’educació primària. La seva mort deixarà potser l’empremta més important d’entre tots els esdeveniments del paisatge interior de Sebald. La seva primera novel·la, escrita durant els seus estudis universitaris però mai publicada, gira al voltant de la llarga descripció del funeral i l’enterrament del seu avi. Però la presència d’Egelhofer també es pot notar a les obres publicades: en el vincle reverencial entre els narradors joves de Die Ausgewanderten (en català publicada amb el títol Els emigrats) i Austerlitz (en català publicada amb el mateix títol) i en figures masculines de mentors més vells i més savis com ara Henry Selwyn, Max Faber o Jacques Austerlitz, víctimes i supervivents malenconiosos d’una catàstrofe personal molt anterior.

4) Una vida a l’estranger 

El canvi de residència de Friburg de Brisgòvia (a Alemanya) a Friburg (a Suïssa) l’octubre del 1965 marca el seu trencament transcendental, si bé involuntari, amb Alemanya i l’inici de la seva emigració, primer a Suïssa i després a Anglaterra, on viurà fins a la seva mort, l’any 2001. Tot plegat no va obeir a un pla deliberat per emigrar: el trasllat a la Friburg suïssa va ser motivat pel seu desig de fugir de l’entorn rígid i moralment compromès del professorat de la facultat de Filologia Alemanya de la Universitat de Friburg, on havia estudiat inicialment. També li va brindar l’oportunitat d’estudiar sense haver de pagar un lloguer, sense el suport econòmic del seu pare, ja que vivia en un pis amb la seva estimada germana gran Gertrud i el seu marit suís, Jean-Paul Aebischer. Durant la seva estada a Friburg, Sebald completa la seva llicenciatura amb menció de nou mesos de Francès (una llengua que gairebé no havia estudiat abans), treballant amb un professor vienès que s’havia oposat als nazis i havia emigrat a Suïssa abans de la guerra. Aquí comença la connexió de Sebald amb les víctimes i els exiliats dels nazis, connexió que continua en relacions importants que estableix a Anglaterra, on havien trobat refugi un gran nombre de jueus alemanys perseguits.  L’estada a Friburg li ensenyarà allò que la vida pot oferir en un país i una llengua estrangers pel que fa a la l’alliberament i l’alleujament interiors de la càrrega dels crims de guerra d’Alemanya de la seva generació. Viure entre no-alemanys li va fer guanyar consciència d’aquella càrrega i alhora se li va fer més lleugera. L’emigració formava part de l’ADN familiar. Als anys vint, els tres oncles i tietes materns de Sebald van emigrar d’Alemanya als Estats Units i hi van romandre fins a la seva mort; les dues germanes de Sebald, Gertrud i Beate, se’n van anar a viure a Suïssa al principi de la seva vida i actualment encara hi viuen. Però l’emigració també formava part de la seva herència generacional com a fill nascut durant o just després de la guerra, la generació que assolirà la majoria d’edat durant els anys seixanta i, molt sovint, cercarà fortuna a l’estranger.

5) On va començar tot 

L’hivern del 1983, mentre vivia a Norwich, a Anglaterra, Sebald va rebre notícies de part de la seva mare del suïcidi d’un estimat mestre de l’escola primària que es deia Armin Müller. La Rose li va enviar retalls de diari que informaven de la seva horripilant mort –el mestre jubilat s’havia estirat sobre les vies de tren als afores de Sonthofen– i gràcies a aquells retalls Sebald va descobrir que Müller, sorprenentment, havia estat víctima dels nazis als anys trenta. Com a nét d’avis jueus o una quarta part jueu, en el període inicial del règim nazi li van prohibir ensenyar alemany als infants, tot i que el 1939, paradoxalment, la Wehrmacht el cridaria a files al·ludint als seus tres quartes parts d’alemany i serviria la pàtria durant sis anys. La descoberta de Sebald d’un exemple més de la conspiració de silenci perpetrada per pares i professors sobre la veritable implicació del seu poble natal en la persecució nacionalsocialista li engendra emocions contradictòries: ràbia perquè de petit les figures d’autoritat properes li van mentir, però també dol culpable per un mestre estimat, atès que de cop i volta s’adona que no havia entès mai del tot l’autèntica identitat d’aquell mestre ni la persecució que havia patit en el passat. Les emocions barrejades són un potent catalitzador per a la seva obra literària i el porten a escriure la història Paul Bereyter, a Els emigrats. Aquesta història, una de les més commovedores de Sebald, estableix el model de la seva ficció semidocumental i èticament compromesa, que esdevindrà la seva signatura literària.

Mark M. Anderson és autor de diversos llibres sobre Kafka (Kafka’s Clothes, Reading Kafka), i editor i traductor d’escriptors austríacs contemporanis com Ingeborg Bachmann i Thomas Bernhard. El seu treball se centra en el modernisme Alemany, la literatura austríaca contemporània i la teoria i la pràctica de la traducció. Ofereix regularment cursos sobre La cultura alemanya-jueva moderna des de 1750 fins el present; La idea de la música en la cultura alemanya, i L’alemany exili durant el període nazi. En literatura comparada ha treballat temes molt diversos com els Problemes del gòtic, La materialitat del llibre en la cultura occidental, i La identitat jueva en la cultura moderna europea a la Universitat de Columbia.