Uwe Schütte va conèixer W.G. Sebald el 1992 quan va arribar a la Universitat d’East Anglia com a estudiant de llicenciatura, i va acabar essent alumne de doctorat de Sebald. Ha publicat diversos articles i llibres sobre la variada obra de Sebald. La darrera publicació de Schütte, el primer estudi en profunditat sobre els escrits crítics del seu antic mentor, va aparèixer el novembre del 2014 i es titula Interventionen. Literaturkritik als Widerspruch bei W.G. Sebald. En aquest assaig examina el radicalisme idiosincràtic subjacent en les idees de Sebald sobre la política alemanya, la societat alemanya de la postguerra i la disciplina acadèmica de filologia alemanya.

Nascut a Gal·les el 1943, un any abans que Sebald, Iain Sinclair ha escrit tot un seguit de llibres que s’endinsen en els territoris i les temàtiques que avui es consideren la base del projecte sebaldià. Anys abans que l’autor d’Austerlitz assolís la seva cota més popular, Sinclair ja dotava alguns dels seus millors llibres  de l’abast enciclopèdic, la preocupació per recuperar la història oblidada i l’estètica del vagareig per la ciutat.  A la petita conversa que presentem aquí, l’escriptor i periodista Bruno Galindo s’obre pas per l’obra de Sinclair per rastrejar les petjades de W.G. Sebald en una de les propostes més interessants que ha donat la prosa escrita en anglès de las darreres dècades.

Dos relojes signan el primer encuentro con Jacques Austerlitz, protagonista de la última novela de W.G. Sebald, lanzada al nuevo milenio en 2001 como un colofón sombrío de la historia del siglo XX y una profesión de fe en el arte del siglo XXI. Un narrador que cuesta distinguir del propio Sebald lo aborda en la Estación Central de Amberes, intrigado por uno de los pocos viajeros que no mira indiferente al vacío en la Sala de pasos perdidos, sino que observa atento la arquitectura monumental de la estación, dibuja, toma apuntes y fotografías. [Continuació]