A manera de tancament d’aquest cicle d’articles, l’escriptor Jorge Carrión, comissari de l’exposició ‘Les variacions Sebald’ -de la qual aquest blog forma part-, reconstrueix els passos de l’autor alemany per teixir un llenç dels espais i les paraules que han donat forma a l’univers sebaldià. Com no podia ser d’una altra manera, viatgem al costat de Carrión i Sebald per paisatges, ciutats, llibreries, estacions de tren, personatges, escriptors i molts, moltíssims ressons literaris. ‘Perquè la nostra obligació és ser testimonis, encara que no sapiguem exactament de què…’

Traduir és la forma més respectuosa de llegir. Per mi traduir Sebald va significar llegir-lo amb una atenció que potser d’una altra manera no li hauria prestat. L’únic que vaig lamentar va ser no poder traduir tot Sebald. El traductor és un ésser estrany amb un sentit de la possessió hipertrofiat: no només vol traduir algú sinó també que aquest algú sigui seu. En qualsevol cas, Sebald va dir una vegada, barrejant alegrement els idiomes: “I always try to write for ceux qui savent lire”.

Una vegada, a Valparaíso, em va semblar descobrir en un llibre de Sebald que vaig manllevar la clau de com està feta la seva escriptura. Amb els anys en vaig oblidar el títol i la frase. Ara que manllevo a l’atzar un altre llibre seu, em pregunto quines van ser aquelles breus línies que fa més de deu anys em van semblar tan decisives.