escriptura

Traduir és la forma més respectuosa de llegir. Per mi traduir Sebald va significar llegir-lo amb una atenció que potser d’una altra manera no li hauria prestat. L’únic que vaig lamentar va ser no poder traduir tot Sebald. El traductor és un ésser estrany amb un sentit de la possessió hipertrofiat: no només vol traduir algú sinó també que aquest algú sigui seu. En qualsevol cas, Sebald va dir una vegada, barrejant alegrement els idiomes: “I always try to write for ceux qui savent lire”.

Moltes vegades es pregunta als escriptors com escriuen: on, de quina manera, amb què. No sé si Sebald va contestar alguna vegada, però si jo hagués d’imaginar una resposta diria que ho feia des d’una cambra de silenci.

En aquest primer assaig publicat en SEBALDIANA, l’historiador de l’art Terry Pitts, autor d’un dels principals blogs de referència sobre l’obra de W.G. Sebald, Vertigo, selecciona a una sèrie d’autors i llibres que semblen oferir les variacions més interessants sobre el llegat literari de l’autor d’ Austerlitz i Els anells de Saturn.